Durant l’època de la bombolla immobiliària, vaig publicar unes quantes
cartes al director en les quals criticava la falta de control existent per part
de les administracions públiques en matèria urbanística. Us transcric, tot
seguit, una carta de l’any 2004 i la part final d’una altra de l’any 2005, que
complementa l’anterior:
URBANISME I INTERÉS PÚBLIC (2004)
L'urbanisme
és un assumpte especialment delicat, per dues raons fonamentals:
a) Les
decisions que es prenen en aquest àmbit tenen una forta repercussió en
l'economia nacional, però també sobre béns constitucionalment protegits com el
medi ambient i la vivenda social.
b) Els
poders públics titulars de la competència urbanística disposen d'una gran
discrecionalitat a l'hora de prendre les decisions més importants. Respecte
d'açò últim, cal assenyalar que la legislació urbanística valenciana ha
accentuat notablement aquesta discrecionalitat, tant en la fase de planejament
(plans especials, programes d'actuació integrada) com en la de gestió
(introducció de la figura de l'agent urbanitzador, que exerceix funcions
públiques però busca el seu interés particular).
L'experiència
demostra que no és pas convenient posar en mans de l'Administració una
discrecionalitat exagerada, ja que fa molt difícil l'exercici per part de la
societat d'un control mínimament rigorós i efectiu.
A parer
meu, aquest és el gran problema que planteja actualment l'urbanisme i, per
tant, el tema fonamental que hauria de solucionar una futura reforma legal: la
discrecionalitat i falta de control efectiu amb què actuen tant els poders
públics com els agents econòmics que protagonitzen l'urbanisme. Cal tenir en
compte que actualment l'urbanisme ja no respon a una previsió feta de bestreta,
sinó que ha esdevingut camp propici a la improvisació. El marc legal és tan
ampli que tenen una gran importància les negociacions prèvies, que no solen ser
exemple de transparència. Per altra banda, tenim una llei valenciana molt amiga
de les solucions obertes, tot ignorant les importantíssimes conseqüències que
s'originen de seguir una o altra de les alternatives que es presenten.
A la vista
d'aquesta realitat, considere que no serà creïble cap reforma legal que no
intente d'una manera decidida acabar amb aquesta discrecionalitat desmesurada i
la consegüent falta de control. Una de les solucions factibles seria donar
entrada en els procediments de decisió municipals als ciutadans, fonamentalment
a través de les distintes associacions en què s'integra, mitjançant fórmules
participatives que els permeten assessorar i fiscalitzar l'exercici d'aquesta
competència pels poders públics.
URBANISME “A LA CARTA” (2005)
(...) En matèria d’urbanisme, l’interés públic reclama de manera
irrenunciable que es respecten els següents criteris d’actuació:
Primera: Que el poble o ciutat creixa d’acord amb un planejament general
aprovat democràticament, per iniciativa
pública i amb la participació de tota la població.
Segona: Que tota la societat es beneficie de les plusvàlues generades per
les distintes actuacions urbanístiques.
Tercera: Que el creixement urbanístic de les poblacions siga compatible amb
el medi ambient, la qualitat de vida dels seus habitats i els recursos naturals
disponibles.
Doncs bé, si analitzem la realitat actual de l’urbanisme valencià
objectivament, ens trobem davant un urbanisme “a la carta”, que presenta les
característiques següents:
1ª. Les empreses privades gaudeixen d’unes facultats extraordinàries per
adaptar el planejament general a la seua conveniència, ja que poden proposar la
transformació de sòl no urbanitzable en urbanitzable d’acord amb els seus
interessos. Així, el que diu el Pla General pot restar en lletra morta i
prevaldre el que diu el Pla Parcial, curiosament anomenat de “millora”,
promogut per un particular.
2ª. L’anterior consideració fomenta les pràctiques especulatives i la
corrupció d’una manera extraordinària, ja que en el moment de la compra els
terrenys poden tenir una classificació (no urbanitzables) i després el
comprador, segons la seua capacitat d’influència i prèvies les corresponents
negociacions, aconseguir que es reclassifiquen com a urbanitzables.
3ª. Actualment, hi ha pendents de resolució centenars d’actuacions
urbanístiques, que, de portar-se endavant, suposarien globalment un impacte
brutal sobre el conjunt del territori valencià, i açò s’ha produït en un moment
en què manca una ordenació territorial que establisca de manera clara els
valors que cal preservar.