ESPIRAL
Encara
que ens ho prenem amb calma,
en
completar cada òrbita quotidiana,
s’hi insinuen
desviaments invisibles
que ens
desplacen a passes comptades
cap a un
centre que ens sedueix.
És una
atracció constant la que exerceix
aquest
encanteri que ens captiva i atrapa
amb les
seues enganyifes, com una habitual
presència
que mou els fils de la nostra sort
i sempre
tractem amb indiferència.
És un
lent desgast la vida que tenim,
i sabem
que no té remei aquest abaltidor
avanç cap
a l'interior de l'espiral: un trajecte
curvilini
cada volta més estret
que
recorrem fent-nos preguntes absortes.
Però hem
aprés a esperar poques respostes,
després
de tant caminar perdent el rumb,
i si ens
aclapara el muntó de temps
que ha ensorrat
els nostres somnis, també sabem
que
hauríem pogut fer més del que vam fer.
EXPERIÈNCIA
No hi ha camins de llum. Tot és mentida
Maria Josep
Escrivà
Eren altres
els temps i les paraules,
i ben
diverses les intencions
que ens
mantenien desperts.
A poc a
poc vam deixar de viure
com
pensàvem,
i ara
reclamem el dret
a pensar
com vivim.
No podem
veure-ho tot igual
si és tan
diferent la nostra manera
de mirar
el pas de les hores.
Abans, la
insatisfacció tenia un després,
i no
aquesta calma tramposa
que ens
segella les eixides
deixant-nos
el seu regomello.
Som allò
que un dia intuírem
que els
altres arribarien a ser
quan
nosaltres ens créiem distints.
L’experiència
que donen els anys
ens ha
fet saber, sense escarafalls,
que no hi
ha destins providencials,
només una lenta acceptació.


