ELS CORTELL VISITEN RÀFOL DE SALEM I ALTRES HISTÒRIES

El magatzem de Ribera

Durant la segona meitat del segle XIX, atrets per l’esplendor de l’economia taronjaire a la Ribera, algunes famílies de la Vall d’Albaida, sobretot dels pobles situats a la part més oriental, com Quatretonda, Pinet, Benicolet, Salem, Ràfol de Salem, etc., emigraren a Carcaixent.

Una de les famílies que van donar un impuls més gran al modernisme a Carcaixent van ser els Ribera, que procedien de Quatretonda i van tindre l’habilitat de passar de l’ebenisteria a la comercialització de la taronja, tot generant unes rendes que permeteren a la seua següent generació estudiar a la universitat, on es va formar l’arabista Julià Ribera Tarragó, un dels intel·lectuals valencians més importants del període de transició entre els segles XIX i XX, i promoure monuments arquitectònics com el magatzem de Ribera, que encara es pot admirar enfront de l’estació.

He conegut molts veïns de Carcaixent descendents d’eixos pobles situats entre el Buixcarró i el Benicadell, dues muntanyes màgiques de la geografia valenciana. Una vegada, a Pinet, una persona major, ens va contar al meu amic Vicent Sanxis i a mi, que de jove ell anava a Carcaixent a collir taronges seguint una senda que comunicava el seu poble amb la Ribera. I és que la comunicació entre els pobles ha sigut una constant en la història de la humanitat, que ens ha permés avançar més que si ens haguérem criat aïllats uns dels altres en comunitats tancades.

La taronja, a Carcaixent, ha tingut una importància fonamental en la seua població. Moltes persones, fins a la dècada dels seixanta del segle passat, s’establiren a Carcaixent per raons comercials o de treball. Ara això ha canviat molt. Perquè se’n feu una idea de la magnitud del canvi, teniu en compte que, a Carcaixent, abans de la Guerra Civil, hi havia un centenar de negocis relacionats amb la comercialització de la taronja, i que ara es tracta d’un sector pràcticament desaparegut.

També va perdre Carcaixent, a finals dels seixanta, la “vieta” que comunicava Dènia amb el nostre poble. Va ser un projecte que es va idear i executar a mitjans del segle XIX, a fi de donar una eixida cap a Madrid i cap al port de València, a la pansa de la Marina, que en aquella època també va viure un temps de gran puixança, ja que els anglesos es van entusiasmar amb ella.

El "trenet"

El “trenet” de la Marina va ser una important via de comunicació entre pobles, i encara a Carcaixent molts veïns la trobem a faltar. En el meu cas, per raons biogràfiques, ja que la meua família materna procedeix de Murla, un poble de la Vall de Pop, al peu del Cavall Verd, i quan els meus pares no tenien cotxe, era habitual que agafàrem el “trenet” per a cobrir el trajecte fins a Dènia, i allí agafar l’autobús del “Zurdo” que ens deixava al nostre destí.

Però tornant al pobles de la Vall d’Albaida, volia parlar-vos de Ràfol de Salem, que és el poble d’on procedeixen els meus avantpassats de cognom Cortell. Mon pare em deia que tots els Cortell de Carcaixent érem família. I a la meua àvia, algunes vegades li vaig sentir comentar que la nostra família Cortell procedia de Salem. Després, en un llibre parroquial, vaig poder comprovar que realment el nostre lloc d’origen era Ràfol de Salem, i que va ser durant l’últim terç del segle XIX, quan va vindre a Carcaixent el primer Cortell.

Joan Cortell i Maria Giner, els meus pares

Tant Salem com Ràfol de Salem són dos pobles molt bonics, que fa gust visitar, tot i que siga per recórrer els seus carrers estrets tan moruns i disfrutar de les vistes al Benicadell. En efecte, allí es pot comprovar que encara queden uns quants Cortell, que és un cognom valencià poc freqüent, però que encara es conserva en alguns pobles de les comarques centrals. Així, a la Vall de Gallinera, però també a Guadalest, on adopta la variant Escortell, que delata el seu origen mallorquí. I és que a eixes comarques, el despoblament subsegüent a l’expulsió dels moriscos va ser molt notable, i per a repoblar-les, al llarg del segle XVII, s’hi instal·laren algunes famílies de les Illes. Entre elles hi havia algun Escortell, que potser procedia de Puigpunyent, un poble de la Serra de Tramuntana. Este cognom salat, després es va transformar en Cortell, en alguns llocs, igual que va passar amb cognoms com Escandell que es va diversificar en altres variants, com Candel. Jo, en això, he tingut sort, perquè conserve eixa “ll” que tant m’agrada per la seua sonoritat, i no m’he quedat en “Cortel”, que era el cognom que sentia dir quan passaven llista al quarter de Leganés on vaig fer la “mili” l’any 1982.

Els tres Cortell visitant Ràfol de Salem

Com que volia que els meus fills conegueren el poble d’on procedeix el seu cognom, vam fer una visita l’any passat a Ràfol de Salem, però també a Salem i a Castelló de Rugat. A la meua família, tenim la sort que ens agrada visitar els nostres pobles, i vam passar un matí meravellós tractant d’endevinar quina seria la casa del nostre rebesavi. No vam arribar a esbrinar-ho, però hi tornarem a seguir intentant-ho.

VISITA A FANZARA (L'ALT MILLARS)

La comarca de l'Alt Millars és molt més que la conca d'un riu. És un territori de poderosa personalitat. Des del límit del pla litoral s'alça fins a l'alta muntanya mediterrània en una rica successió de paisatges. La vegetació mostra la diversitat de condicions climàtiques i ecològiques, xicotets boscos de ribera i abundants pinedes de pi blanc, pi roig i surera. L'entorn és incomparable, ja que es tracta d'un territori muntanyós amb gran riquesa paisatgística als voltants del Parc Natural de la Serra d'Espadà.

La comarca està formada per vint-i-dos termes municipals, que en conjunt tenen una població que no arriba als 5.000 habitants. Es dona la circumstància que esta comarca, amb una densitat de 6,3 hab/km², una de les més baixes del País Valencià, llinda per l’est amb la Plana Baixa, amb 319 hab/km², que compta amb una de les densitats més altes.

Durant el segle XX la població comarcal ha disminuït sense interrupció, però fou després del 1960 que el despoblament s’accelerà de manera extraordinària, ja que en un període de 36 anys la població ha quedat reduïda a un terç. Tots els municipis han perdut població, i alguns, com Cirat han arribat a perdre les quatre cinquenes parts dels habitants. El 1960 quatre municipis tenien més de 1.000 h, i el 1996 cap no arribava als 500.

Les comarques de l’interior de la província de Castelló estan, en general, molt despoblades: entre l’Alt Palància, l’Alt Millars, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat i els Ports, a penes totalitzen 50.000 habitants.

El primer poble que vam visitar va ser Fanzara i el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), que és un projecte en constant evolució i creixement, que s’ha convertit en una experiència col·lectiva de convivència, col·laboració i intercanvi recíproc d’aprenentatge entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors, tot mitjançant l’art urbà.

El fet de traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural, el fer patent que l’art no només ha d’estar als museus i que pot formar part de la vida diària de les persones, junt a eixe esperit de solidaritat i convivència entre artistes, és el que ha originat que este singular museu tinga un ample reconeixement en l’àmbit especialitzat de l’art urbà.

Caminar pels carres de Fanzara suposa caminar pel MIAU: un museu sense portes ni sales on poder gaudir del que la fusió entre l’art contemporani i la tradició ha sigut capaç de crear en este lloc.