Als humans, de menuts, ens agrada preguntar,
més per curiositat que no temor a la ignorància.
Així, de bon principi, cada nova realitat
ens incita a descobrir el seu sentit.
Hi ha, per tant, en l'origen de les nostres demandes
una propensió inaugural a tractar la vida com un misteri,
a fer del secret un joc de conquestes,
a escrutar el món quan mirem molt lluny
i no ens sembla evident que una línia
separe el cel de la terra.
Personalment, jo era feliç quan comprovava
que els meus dubtes eren justificats,
i m'acontentava amb unes respostes evasives,
mancades de fonamentació, unes miquetes,
que si no m'ajudaven a saber, si més no,
preparaven la meua entrada en la foscúria del món.
Perquè créixer, al capdavall, no és res més
que esdevenir el teu propi interlocutor,
deixar de preguntar per interrogar-te a tu mateix,
o més senzillament tan sols voler comprendre
per què tanta mort, per què tanta vida.
per què tanta mort, per què tanta vida.