"INSIEME A TE NON CI STO PIÙ", INTERPRETADA PER CATERINA CASELLI

 

No puc seguir amb tu, el meu cel s’ha omplit de núvols.

Buscava en tu la tendresa que no tinc,

la comprensió que no trobe en este món estúpid.

Eixa persona ja no està, eixa persona no ets tu.

Tot s’ha acabat. Quin mal fa el que se’n va!

 

Jo m'arrossegue cap als ullals

del torrent d'aigua clara

on beuré, i busque un bosc per a mi,

i valls amb un sol més ardent que tu!

 

No puc seguir al teu costat, el meu cel s’ha omplit de núvols,

i quan me’n vaja has de somriure’m si pots.

No serà fàcil, però cal morir un poc per a poder viure.

M’acomiade, amor, adeu, els núvols ja estan més lluny.

Tot s’ha acabat. Quin mal fa el que se’n va!

 

I quan me’n vaja has de somriure’m si pots.

No serà fàcil, però cal morir un poc per a poder viure.

M’acomiade, amor, adeu, els núvols ja estan més lluny.

M’acomiade, amor, adeu, els núvols ja estan més lluny.

LA RELECTURA (JUAN GOYTISOLO)

En una entrevista a Juan Goytisolo, li preguntaven per la diferència entre text literari i producte editorial. El gran escriptor va contestar el següent: "Hace poco vi en televisión a un joven entrevistado que decía que su obra ya había sido llevada a la pantalla y traducida a quince idiomas. ¡Pues muy mala señal! Una obra como la de Joyce nunca ha sido llevada a la pantalla y resulta muy difícil de traducir. Lo que hace ese joven es producto editorial y no texto literario. El texto literario exige la relectura. Me han pedido una frase con motivo del Premio Cervantes y mi frase ha sido: No busco lectores, busco relectores". I per explicar millor la frase, tot seguit va fer aquest aclariment: "Mire, para darle una idea, una muchacha joven me dijo: Leí su obra Las virtudes del pájaro solitario y me gustó. Yo le dije: ¿La ha releído usted? Ella se quedó un poco desconcertada y me dijo: No. Y le dije: Pues o usted es una mala lectora o yo soy un mal escritor".

El que ens vol dir Goytisolo amb la seua identificació del text literari amb la relectura, és que l'obra de qualitat té una complexitat, una profunditat o un encant que no s'esgota mai. En un text literari, l'argument no és el que més importa, sinó com està escrit o com ens conta l'autor allò que ens vol dir. Per tant, la bona literatura no necessita tan sols ser llegida, en el sentit de coneguda, sinó rellegida, en el sentit de gaudida. Les grans obres literàries queden en el record dels lectors i hi deixen una emprempta inesborrable, la qual cosa incentiva que els qui han restat atrapats per elles tornen de tant en tant sobre les mateixes pàgines. Perquè les "mateixes pàgines", quan es tracta de la literatura més excelsa, sempre semblen distintes. Per això són inesgotables.