 |
| La xemeneia torta de Morella |
Sempre resulta grat visitar Morella i els
pobles del seu voltant (per exemple, els valencians Forcall i Todolella i els aragonesos
Mirambel i Tronchón).
 |
| Mirambel |
A banda de passejar pels carrers d'estos pobles meravellosos, resulta obligat dedicar un temps del nostre viatge a la Sala del De Profundis del convent de Sant Francesc de
Morella, on es conserva una de les mostres més antigues de l'art macabre
espanyol: "La Dansa de la Mort", que són unes pintures del segle XV on s'uneixen els eclesiàstics, els senyors feudals i el poble entorn d'una mort que iguala totes les
classes socials.
 |
| "La Dansa de la Mort" |
Com diu Francesc Massip, hi “dansen una vintena de personatges dividits
en dos grans grups: eclesiàstics a la dreta i seglars a l'esquerra, disposats
uns i altres en l'habitual ordre jeràrquic descendent: al centre hi ha el Papa,
caracteritzat per la tiara o triple corona, a la seva dreta (esquerra de
l'espectador), un rei i una reina coronats, un comte amb capell emplomallat i
la seva esposa, continuats per una altra parella aparentment d'alcúrnia (duc i
duquessa?: un home amb barret allargassat cap endavant i una dona en cabells,
ambdós amb vestit talar). A l'esquerra del pontífex (dreta de l'espectador), hi
ha un cardenal amb el seu capell envelat d'on pengen els cordons característics
de prelat, un bisbe amb mitra, i diversos frares tonsurats: un frare blanc
(dominicà), un frare negre (benedictí) i altres dos possiblement franciscans.
Tanquen la rotllana en primer pla, front el Papa, un frare d'hàbit negre (el
prior?), a l'esquerra del qual una dona i un nen vestit de menestral, a la
dreta un mestrescola (un home cofat i amb robes talars), un burgès i una monja.
Tots apareixen agafats per les puntes de les mans com si ballessin una sardana
o un ball rodó. Al centre del rotllo
hi ha un cadàver nu estès dins un sarcòfag.”
Josep Alanyà ha destacat que “el fresc de la sala del De Profundis respon a la mentalitat
general de la baixa edat mitjana de preocupació metafísica per la mort, de la
necessitat de fer-li front amb la fe cristiana i el màxim de dignitat humana
possible tot preparant-se a morir fent d’aquesta actitud la millor dedicació de
la vida. En aquest marc filosòfic, religiós i existencial obtenen ple sentit
els textos literaris i profans i les representacions iconogràfiques i
coreogràfiques relacionats amb la Mort, el podriment del cos (literatura i art
macabres), les vanitats de la vida i la preparació a ben morir”.
Una de les inscripcions que hi es poden llegir fa així: “No és pas savi
mes és foll qui memòria de la mort si vit se toll”.
