VISITA A FANZARA (L'ALT MILLARS)

La comarca de l'Alt Millars és molt més que la conca d'un riu. És un territori de poderosa personalitat. Des del límit del pla litoral s'alça fins a l'alta muntanya mediterrània en una rica successió de paisatges. La vegetació mostra la diversitat de condicions climàtiques i ecològiques, xicotets boscos de ribera i abundants pinedes de pi blanc, pi roig i surera. L'entorn és incomparable, ja que es tracta d'un territori muntanyós amb gran riquesa paisatgística als voltants del Parc Natural de la Serra d'Espadà.

La comarca està formada per vint-i-dos termes municipals, que en conjunt tenen una població que no arriba als 5.000 habitants. Es dona la circumstància que esta comarca, amb una densitat de 6,3 hab/km², una de les més baixes del País Valencià, llinda per l’est amb la Plana Baixa, amb 319 hab/km², que compta amb una de les densitats més altes.

Durant el segle XX la població comarcal ha disminuït sense interrupció, però fou després del 1960 que el despoblament s’accelerà de manera extraordinària, ja que en un període de 36 anys la població ha quedat reduïda a un terç. Tots els municipis han perdut població, i alguns, com Cirat han arribat a perdre les quatre cinquenes parts dels habitants. El 1960 quatre municipis tenien més de 1.000 h, i el 1996 cap no arribava als 500.

Les comarques de l’interior de la província de Castelló estan, en general, molt despoblades: entre l’Alt Palància, l’Alt Millars, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat i els Ports, a penes totalitzen 50.000 habitants.

El primer poble que vam visitar va ser Fanzara i el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), que és un projecte en constant evolució i creixement, que s’ha convertit en una experiència col·lectiva de convivència, col·laboració i intercanvi recíproc d’aprenentatge entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors, tot mitjançant l’art urbà.

El fet de traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural, el fer patent que l’art no només ha d’estar als museus i que pot formar part de la vida diària de les persones, junt a eixe esperit de solidaritat i convivència entre artistes, és el que ha originat que este singular museu tinga un ample reconeixement en l’àmbit especialitzat de l’art urbà.

Caminar pels carres de Fanzara suposa caminar pel MIAU: un museu sense portes ni sales on poder gaudir del que la fusió entre l’art contemporani i la tradició ha sigut capaç de crear en este lloc.

RETRATS DE L'ESCOLA FLAMENCA

Els retrats de l’Escola Flamenca, tant en l’etapa renaixentista com en la barroca, són una de les expressions més excelses de l’art pictòric de tots els temps. Ací teniu una mostra dels seus pintors més destacats:

Van Eyck

Van der Weyden

Memling

Bosch

Patinir

Brueghel el Vell

Rubens

Rembrandt

Vermeer

Hals

Van Dyck

EL CONSTRUCTIVISME RUS

Maqueta del monument a la III Internacional, de Tatlin

El constructivisme rus és el moviment artístic propi de la revolució soviètica, ja que naix com una reacció front a l'anomenat art burgés. Els revolucionaris d’octubre titllen aquest art de formalista, perquè té aspiracions purament estètiques. Per enderrocar aquesta concepció, els constructivistes incorporen la tècnica i la geometria a les seues obres, així com la integració de l’obra d’art en el seu entorn. El que es busca és atendre les necessitats i aspiracions de la societat, no crear bellesa: l’art ha d’estar al servei del poble (socialització de l'art) i no recrear-se en si mateix, perquè açò últim suposa caure en l’individualisme burgés. Per aquest motiu, els constructivistes són sobretot arquitectes, enginyers, dissenyadors gràfics i industrials, que amb l’exercici dels seus oficis es posen al servei del poble.

Club de treballadors Rusakov de Moscú, de Mélnikov

El constructivisme no busca representar la realitat sinó construir una nova realitat. Per tant, segons aquesta concepció, l’art no pot servir per interrogar-se sobre la realitat a través de la seua representació, sinó per contribuir a la transformació de la societat d’acord amb una ideologia preestablerta. L’art que s’havia fet fins aleshores es declara mort i substituït per l’art de la màquina i del progrés, que és una ferramenta al servei del poder revolucionari.

Un cartell de Ródtxenko

En el constructivisme no hi ha emoció ni individualitat, sinó pragmatisme i interrelació. Així, els seus arquitectes deien: “un bosc no és les seues plantes, els seus animals ni la seua bellesa. Un bosc consisteix en la suma de les seues parts interrelacionades, en el seu conjunt harmònic. De la mateixa manera, una ciutat no és ni la gent que s’enamora en ella ni els captaires que escopeixen als seus cantons. Una ciutat és com un bosc de formigó en el qual vivim a l’uníson, interrelacionant-nos”. Cal destacar, dintre del constructivisme, Tatlin, Gabo, Mélnikov, El Lissitzky, Ródtxenko i Popova.

Construcció dinàmica-espacial, de Popova

Construcció nº 104, de Ródtxenko

"Colpeja els blancs amb la falca roja", d'El Lissitzky

Una escultura de Gabo

UN QUADRE D'AMBROSIUS BENSON

Mireu aquest quadre: ja sé que és bellíssim, que la Verge  Maria i el xiquet Jesús estan pintants amb una gràcia incomparable. Però el que més em fascina són els detalls: fixeu-vos en la taula, amb la poma, el ganivet, el pa, el plat, la cullera i el tauler per a tallar; i si mireu el que es veu des de la finestra, hi ha fins i tot un cigne a l'aiguamoll. El xiquet Jesús juga amb un ram d'olivera, que sens dubte la Verge li ha donat perquè es torbe mentre li dona el dinar. Al fons, hi ha un prestatge amb un llibre, una cistella, flors, i darrere de la Verge, damunt d'un armariet de paret, hi ha un pitxer i tres llimes. Si es fixeu en la mà esquerra de la Mare de Déu, no us passarà inadvertida la fermesa amb què els dits agafen el Jesuset.
Si això no és pintar amb amor, que vinga Déu i ho veja.

TRES PINTORS NORD-AMERICANS DE LES ACABALLES DEL SEGLE XIX

Són tres pintors increïbles:

CHURCH pertany a l’anomenada Escola del Riu Hudson i és un dels paisatgistes més reeixits de tots els temps. Com podreu comprovar en les dues mostres que penge en aquesta entrada, té un estil romàntic que recorda a Turner, en la creació d’atmosferes vaporoses.

HOMER és un pintor naturalista reconegut arreu del món per la seua força expressiva.

WHISTLER és impressionista i destaca com a retratista. En particular, és famós el retrat que li va fer a la seua mare.

CHURCH:

HOMER

 

WHISTLER

LA PINTURA RENAIXENTISTA

Avui vull convidar-vos a admirar sis obres mestres de la Renaixença, moviment artístic que, com tots sabeu, va nàixer a Florència durant el segle XV i des d’allí es va escampar per tota Europa. Si visiteu Florència, hi podreu admirar amb tota la seua plenitud el que va significar aquesta etapa per a la història de l’art. Us he seleccionat dues obres impressionants de Rafael i Ticià. Les madones de Rafael són, en general, obres dotades d’una gràcia i candor impressionants. La que us mostre ací és “La Madona del Gran Duc”, que es troba a la Galeria Pitti, on també es pot contemplar el “Retrat de Pietro Aretino” (Ticià).

Al Museu del Prat s’hi troben dos quadres fonamentals de l’escola flamenca renaixentista, com són “El jardí de les delícies”, del pintor neerlandés El Bosch, i “El davallament”, de Van der Weyden. Són dues obres meravelloses, que constitueixen, sens dubte, dos dels tresors més valuosos del dit Museu.

Un altre gran artista del Renaixement és El Greco, autor d’un bon grapat de quadres inoblidables, entre els quals destaca “L’espoliació del Crist”, conservat en una capella de la catedral de Toledo. La túnica és d’un roig tan viu que sembla eixir-se’n de la tela.

Finalment, cal destacar Grünewald, gran artista que, junt a Dürer, són els pintors alemanys més reeixits de la Renaixença. Un dels seus quadres més originals és “La temptació de Sant Antoni”, que en la seua època segurament terroritzaria les ànimes més càndides, ja que representa les temptacions en forma d'essers monstruosos, quimeres zoomòrfiques que sacsegen el sant, l'estiren pels cabells i el turmenten amb la seua visió. Hi ha un indubtable parentiu entre el quadre del pintor flamenc El Bosch i el de Grünewald, tot i que el d’aquest últim sembla més diabòlic, producte d’una al·lucinació esvalotada, mentre que al “jardí” del neerlandés domina l’enigma i certa lúcida bogeria.

LES FINESTRES DEL PALAU DUCAL DE GANDIA

Al Palau Ducal dels Borja de Gandia, entre altres meravelles, un pot admirar una magnífica finestra gòtica, perfectament conservada, al pati de l’entrada. Com a contrast, a la primera planta, s’hi troben unes precioses finestres barroques. Com que en qüestió de gusts tot és opinable, crec que el millor que puc fer és deixar-vos en aquesta entrada dos fotos fetes per mi, perquè cadascú trie la que més li agrade.

Finestra gòtica

Finestra barroca

El "POP ART"

S’ha dit que la finalitat del Pop art era descriure tot el que fins aleshores (els anys 50 i 60 del segle XX) havia estat considerat indigne de l’art: la publicitat, les il·lustracions de les revistes, els mobles de sèrie, els vestits, les llaunes de conserves, els còmics, etc.

Els artistes adscrits a aquesta tendència pintaven les coses que veien cada dia, en una societat consumista, adoptant el materialisme, el buit espiritual i l’ambient ridículament “sexualitzat” d’aquella època. Es tracta, doncs, d’una concepció desencantada i passiva de la realitat social contemporània.

Els pintors més representatius d’aquest moviment són Jaspers Johns, Rauschenberg, Warhol, Lichtenstein, Wesselmann, Hockney i Hamilton.

Tot seguit, podeu admirar una mostra de la seua obra:

Warhol

Rauschenberg

Wesselmann

Lichtenstein

Jaspers Johns

Hamilton

Hockney

LA PINTURA ROMÀNTICA

La pintura romàntica naix per oposició a la neoclàssica (David, Ingres). Ambdues responen a ideologies molt distintes. El neoclassicisme s’identifica amb els ideals de la revolució francesa, i afirma la seua creença cega en la raó. Els romàntics, pel contrari, consideren que les forces irracionals dominen la vida i la història, i exalten la llibertat creativa de l’artista, que ha de situar-se per damunt dels canons academicistes. Això es tradueix, en pintura, en què els artistes romàntics donen més importància a la llum i al color que no a la línia, perquè la realitat es mira amb desconfiança. Per això, els paisatges i les imatges apareixen als quadres d’una manera tèrbola, mancada de nitidesa.

"Duelo a garrotazos" de Goya

Els grans pintors romàntics són els anglesos Turner i Constable, els francesos Delacroix i Géricault, l’alemany Friedrich i l’espanyol Goya.

Tot seguit penge una mostra de l’obra pictòrica d’aquests grans mestres:

Turner

Constable

Delacroix

Géricault

Friedrich

"La familia de Carlos IV" de Goya