QUÈ S'HA FET D'AQUELLES FLORS?

Hui, diumenge de matí, vull compartir amb vosaltres una troballa extraordinària: Marlene Dietrich canta el tema de Pete Seeger "Where have all the flowers gone?":

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Fa tants dies.

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Les xiques les han collit totes.

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

Què s'ha fet d'aquelles xiques?

Fa tants dies.

Què s'ha fet d'aquelles xiques?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet d'aquelles xiques?

Han portat les flors als xics, totes.

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

Què s'ha fet de tots aquells xics?

Fa tants dies.

Què s'ha fet de tots aquells xics?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet de tots aquells xics?

Han marxat a ser soldats, tots.

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

Què s'ha fet d'aquells soldats?

Fa tants dies.

Què s'ha fet d'aquells soldats?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet d'aquells soldats?

Han anat a la tomba, tots

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

Què s'ha fet d'aquelles tombes?

Fa tants dies.

Què s'ha fet d'aquelles tombes?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet d'aquelles tombes?

Estan cobertes de flors, totes.

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Fa tants dies.

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Fa tant de temps.

Què s'ha fet d'aquelles flors?

Les xiques les han collit totes.

Com és que no aprenen mai?

Com és que mai aprendran?

MATÈRIA OBSCURA

1

Clarividència

Aquesta claredat que ens il·lumina,

si bé ho mires, no ens deixa veure

la nit que al seu darrere s'amaga.

Cecs de tanta llum,

secretament aspirem a la joia

de compartir la matèria obscura.

Enllà de tota evidència,

hi ha la part que no s'origina

de cada cosa, allò que ens fa sentir

la clarividència del seu perquè

i ens empeny a mirar-la de nou,

cada cop com si fóra

un descobriment.

2

Lamentació

Aquell caire obscur del món que tant estime

em fa gaudir la intimitat d'un buit amable,

o el lleu batec d'una ombra que ressurt

un minut tan sols,

quan més necessari era

afrontar la vida com un misteri.

No puc acceptar tanta certesa,

que entre milers de paraules no en reste cap per descobrir.

I no ho accepte, perquè el significat exacte

d'aquest breu encontre en la nit

no podrà mai assemblar-se

a aquells altres ja coneguts.

I em sent feliç de tant en tant,

fent provatura de fútils esperances.

I no negue l'evidència d'aquesta pena que m'escanya,

però sovint aprofite una estona

per eixamplar-me al llarg

d'una gentil veritat quasi minúscula.

Si m'il·luminen imprevistos estels,

o em somet a l'arbitrària intermitència dels instants,

m'allibere de lligams i em sent renàixer,

fill de mil pares que un dia intentaren

fer de mi un bon soldat.

Mes no vaig voler lluitar, i ara ho lamente.

ACCEPTACIÓ

Un nou dia comença i encara no sé

què pretén el mar, amb tota la seua fúria

confinada en uns límits incerts.

Un cel lluminós s’obri als meus ulls,

com un cos que generosament es lliura

a ser part d’un món terrible.

Potser no he sabut descobrir la màgia

d’aquest paisatge desolat,

però quina culpa he de pagar

si no era aquesta la bellesa que esperava,

ni m’avinc amb un silenci brut

que calla el misteri de les ones a la platja:

morint sempre com moren les hores.

El meu desig era un altre,

perquè no em complau el que sóc,

sinó tot allò que vull ser, i m’accepte 

contra totes les forces que em fan possible.

MÚSICA I POESIA

Tant la poesia com la música busquen emocionar intensament els seus receptors. Ara bé, ho fan de manera distinta, perquè la poesia està feta de paraules que tenen un significat concret que el lector ha de comprendre, mentre que la música comunica les emocions més directament a l’oient amb notes i acords que estan mancats d’un contingut semàntic precís.

Aquesta diferència entre música i poesia fa que el camí per arribar a l’emoció siga més complicat de recórrer en el cas de la poesia que en el de la música.

Bona prova del que acabe de dir és que, per a gaudir de la música, no resulta necessari conéixer el llenguatge musical, mentre que és impossible assaborir un poema sense dominar l’idioma en què està escrit. Este diferent nivell d’exigència, entre altres factors, determina que el número de persones aficionades a la música supere en gran mesura al de lectors de poesia.

Per acabar-ho d’adobar, l’emoció en la poesia és més difícil d’assolir que en la música no sols perquè la seua matèria siguen les paraules, amb un contingut semàntic que cal desxifrar, sinó també perquè el poeta força el sentit de les paraules per tal d’augmentar la seua expressivitat i aprofundir més en eixe immens misteri que és la vida. Aixina, la poesia es converteix en el regne de la metàfora, del símbol, que xoca profundament als lectors, als espectadors de l'artifici literari. I això ho complica tot encara més.

El plaer que proporciona llegir un poema està estretament relacionat amb la seua capacitat de suggerir diverses interpretacions i d’erigir el lector en descobridor d’un determinat significat. Este tret característic ha sigut expressat d’una manera molt eloqüent pel poeta polonés Tadeusz Rózewicz, en el seu poema “Esbós d’un poema eròtic contemporani”, traduït per Josep-Antoni Ysern:

Però és que la blancor

millor descriure-la amb la grisor

un ocell amb una pedra

els gira-sols

en desembre (...)

la més plàstica

descripció del pa

és la descripció de la fam (...)

pura

transparent descripció

de l’aigua

és la descripció de la set

de la cendra

del desert (...)

Mancança fam

absència

del cos

és la descripció de l’amor

és un poema eròtic contemporani

La poesia no ha d’estar escrita de manera necessàriament intricada perquè siga bona, però qualsevol lector de poesia sap que la dificultat en poesia resulta inevitable, perquè el que busca el poeta és emocionar el lector desconcertant-lo, i això no podria aconseguir-ho repetint-li el que ja sap, sinó sorprenent-lo, és a dir, dient-li, si cal, les coses que ja coneix, d’una manera distinta.

Música i poesia, per tant, estan fetes de materials distints, i sempre han sigut bones companyes de viatge, perquè la música comunica una emoció tan directa i immediata que ajuda a comprendre el poema i potencia la seua capacitat d’emocionar. La poesia, per la seua banda, dona un significat precís a tot allò que la música sols por referir-nos d’una manera genèrica.

La música és capaç d’encomanar-nos sentiments d’alegria, amor, melangia, dolor, tristesa, enyorança i molts altres més, però no pot aprofundir en la descripció de les seues causes i dels seus efectes concrets. Podem dir que una música és trista, però no hi ha la possibilitat, a partir de la música, de conéixer l’origen i la naturalesa d’esta tristor. La poesia, en canvi, a través de la paraula, permet al poeta traslladar un contingut semàntic més complet. Fet i fet podríem dir que la música ens fa pensar el que sentim, mentre que la poesia ens fa sentir el que pensem quan llegim el poema. Ambdós ens toquen el cor, però la música ho fa per una via més ràpida.