Si s’adorm el
rossinyol, (mires si ha tancat els ulls per seguir)
la lluna li farà
festes (en dir “festes”, li acarones una galta)
i el mar, tot ple de bondat,
convocarà les
sirenes
a amanir-li un
bressol
d’ones calmes i discretes, (li passes els dits pel front com si
caminaren)
que vénen i van,
callades, (els dits, “caminant”, li pugen al cap)
van i vénen,
sense presses, (els dits, “caminant”, baixen fins a arribar
al seu nas)
al compàs d’un
vent que canta
silencioses
promeses. (bufes)
Si no dorm el
rossinyol,
dos papallones
vermelles
estendran sobre
els seus ulls
fines ales com
parpelles, (li acarones les parpelles)
i les merles,
refilant,
li fregaran les
orelles. (fas “piu-piu” i li fregues les orelles suaument)
Que és l’hora de
somiar
un cel d’estrelles
enceses,
on la llum pren
el color
que tu, cada nit, t’inventes. (en dir “que tu”, emfatitzes, i
en acabar li fas un bes)