No puc seguir amb
tu, el meu cel s’ha omplit de núvols.
Buscava en tu la
tendresa que no tinc,
la comprensió que
no trobe en este món estúpid.
Eixa persona ja
no està, eixa persona no ets tu.
Tot s’ha acabat.
Quin mal fa el que se’n va!
Jo m'arrossegue cap als ullals
del torrent d'aigua clara
on beuré, i busque un bosc per a mi,
i valls amb un
sol més ardent que tu!
No puc seguir al
teu costat, el meu cel s’ha omplit de núvols,
i quan me’n vaja
has de somriure’m si pots.
No serà fàcil, però
cal morir un poc per a poder viure.
M’acomiade, amor,
adeu, els núvols ja estan més lluny.
Tot s’ha acabat.
Quin mal fa el que se’n va!
I quan me’n vaja
has de somriure’m si pots.
No serà fàcil, però cal morir un poc per a poder viure.
M’acomiade, amor, adeu, els núvols ja estan més lluny.
M’acomiade, amor,
adeu, els núvols ja estan més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada