ÀNIMA IMMORTAL
1
Si la vida no fa
mal, el món és mentida,
però pot ser
veritat un miracle,
prou bé ho saben
els qui professen
una saviesa atenta
a la bondat i l’encís.
Hi ha prodigis que
tempten
la realitat fins a
l’encantament
i la natura meravellada
s’apresta
a saltironar amb
l’imprevisible.
Són forces ocultes
que reïxen
posant en obra un
objecte del desig
que de primer
semblava impossible
i s’ha tornat
esperança complida.
És la gràcia que
declara la seua arribada,
en un moment donat,
per a anunciar-nos
l’aparició d’una
nova bellesa.
2
No sempre són
delicades les paraules
que el poeta fa i
refà quan es capfica.
És estranya la
puixança creadora
i a vegades cal ser
prosaic perquè el poema
no desdiga de
l’emoció que el commou.
Cada vers és una
manera de copsar,
en l'espill interior on s'emmirallen
els paisatges coneguts,
un perquè mig perdut que espera delerós
una ressonant apel·lació.
La poesia és una visió esclaridora que fretura,
en la seua
aspiració a abraçar l’univers,
del rapte d’una
ànima que mai es cansa,
ni tan sols en els
moments infaustos,
de buscar un déu
que la faça immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada