dimecres, 5 de març de 2014

UNA ALTRA NIT

Vaig voler mirar el cel, i una nit sencera hi era aguardant-me:
majestuosa nit aquella, que només de pensar-la colpia.
Però jo la volia tocar, sense pressa, tot i que fóra amb un dit,
per sentir-la com meua. I era la nit tan profunda i immensa
que feia banals els més audaços intents per conéixer-la.

Una gran tristesa m’estrenyia el cor, quan l’aurora insinuava
la primera claror d’un nou dia. Per què un altre jorn?
–em vaig preguntar en veure que un sol fatigat ascendia.
I ¿per què una altra nit vindrà encara a esperar-me,
després de tantes nits que no he sabut com meréixer?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada