Vaig voler mirar el cel,
i una nit sencera hi era esperant-me:
majestuosa nit aquella,
que només de pensar-la colpia.
Però jo la volia tocar,
sense pressa, tot i que fora amb un dit,
per a sentir-la com meua.
I era la nit tan profunda i immensa
que feia banals els més
audaços intents de conéixer-la.
Una gran tristesa
m’estrenyia el cor, quan l’aurora insinuava
la primera claror d’un
nou dia. Per què un altre jorn?
–em vaig preguntar en
veure que un sol fatigat ascendia.
I ¿per què una altra nit
vindrà encara a visitar-me,
després de tantes nits
que no he sabut com meréixer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada