Murla és un dels pobles de la Vall del Pop (Marina Alta). És el poble de la
meua família materna, on he estiuejat durant tota la meua infantesa i joventut.
|
Plaça Major |
El fet històric més important que va protagonitzar aquesta vila, va tenir
lloc quan el rei Felip III, a l’any 1609, va decretar l’expulsió dels moriscos
valencians. Murla era l’única població de la contrada que estava habitada per
cristians vells, encara que també hi havia un raval morisc. Donat el seu
emplaçament, al peu del Cavall Verd, que és una muntanya molt escarpada, els
moriscos que es negaren a complir la iniqua ordre d’expulsió, procedents de
Murla i de molts altres pobles veïns, en número aproximat de 10.000, se’n
pujaren al seu cim i hi romangueren durant una setmana, resistint
desesperadament el setge de les tropes reials dels Terços de Nàpols i Sicília,
que –comandades pel general Mejía– els aïllaren fins que, vençuts per la fam i
la set, començaren a baixar per a ser traslladats al port de Dénia,
on els embarcaren rumb al nord d’Àfrica.
|
El Cavall Verd |
Visitar Murla és recórrer els seus carrers, i saber que al “carrer de
dalt” la gent del poble encara practica el joc de la pilota “a llargues”, o que
la plaça del "Nel" mereix tal nom perquè hi va nàixer un dels millors jugadors de
pilota valenciana de tots els temps. Murla sempre n’ha tingut, de grans
jugadors del nostre esport autòcton, com ara Jan, que encara hi juga.
|
El "Nel" de Murla |
|
Partida "a llargues" al "carrer de dalt" |
|
El meu fill Robert em va fotografiar un dia d'agost de 2017 junt al gran pilotari murler Jan |
Visitar Murla és també conéixer els seus monuments: la font, l’ermita de
Sant Sebastià, bastida a la falda del primer penyal, i, sobretot, el
castell-església del qual tots els murlers se senten justament envanits.
Aquesta fortificació destaca per les seues dues torrasses cilíndriques
coronades per merlets i unes troneres que s’obrin amenaçadores en el seu cos
principal.
|
El castell-església |
Però visitar Murla és, per damunt de totes les coses, parlar amb les seues
gents: elles són el seu millor tresor, perquè els murlers gaudeixen del do de
l’hospitalitat i no dubten a l'hora d'obrir generosament les portes a tots els
visitants. A més de l’expulsió dels seus moriscos, l’any 1609, Murla ha hagut
de patir l’esquinçament de l’emigració al llarg del segle XX, i sap molt bé la
mena de dolor que un sent quan arriba a una terra estranya. No hi ha cap fill
de Murla, emigrat a un país estranger, que –en ser preguntat pel seu poble a
U.S.A., França, Argentina, Alemanya o qualsevol altre país– no declare emocionat
la seua enyorança.
|
Davant d'un riurau, amb el meu oncle Pepe "Jeroni" |
El meu avi, de jove, també va viatjar a Nova York, en cerca d’un treball
que li permetera viure més dignament, però va tornar al seu
poble, després d’un parell d'anys. Ací teniu el seu passaport.
|
El passaport del meu avi Tadeo Giner Pons, que va ser barber, carnisser, meler, llaurador i tocava el llaüt |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada