dissabte, 18 de juliol de 2015

PUNTA ESMOLADA

"Nº 8", de M. Rothko
És aquest foc l’indici d’una extinció
que es consumarà quan l’última flama
s’apague perquè ja no quede amor sobre la Terra.
Hi ha qui busca la tendresa entre deixalles
que altres han rebutjat, i en recompondre's
reclama allò que li han negat
els qui tot ho neguen perquè són déus
que no miren de reüll la cara més fosca del pecat,
sinó amb la vehemència dels creients.
Cal fer de la destrucció un art perfecte,
que cada pinzellada travesse el llenç
i així els versos encara no escrits fulminaran
d’un colp totes les mentides que fan mal,
fins i tot aquelles que ens van contar
quan era possible refiar-nos dels innocents.
Que no som una barreja de colors imprecisa.
Creieu-me: els millors pintors han sabut reflectir
la nostra veu cansada d’expressar un neguit permanent.
I si ara prenc aquesta punta esmolada i escric,
és perquè el meu dolor tímidament s’amagarà
si encara li trobe paraules enceses al meu desig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada