Vista de Benimassot |
Hui he visitat Benimassot, un
xicotet poble situat a la Vall de Seta, que és una de les valls pertanyents a la
comarca del Comtat. Altres termes municipals que formen part de la mateixa vall
són els de Famorca, Fageca, Tollos, Balones, Gorga i Quatretondeta.
El motiu de la visita era
conéixer la seua església, de la qual ens parla Manel Arcos en el seu magnífic llibre
sobre bandolerisme valencià del segle XIX titulat “El robatori de Benimassot”.
I és que el dia 22 de febrer de
1874, hi es va plantar una quadrilla de trenta-quatre roders, a fi d’assaltar
els més rics del lloc mentre assistien a la missa de les sis del matí.
Tal com ens conta Manel Arcos, d’una
manera tant amena com documentada, en el seu llibre, el capitost i dirigent del
robatori va ser el famós roder Josep de
la Tona, del poble de Pedreguer. En alguns pobles, encara es conserva l’expressió
“Tens més mal que Tona”, que es fa servir quan un vol recriminar un altre per
qualsevol malifeta.
Josep de la Tona |
Quan els lladres van entrar dins
de l’església, un d’ells va encendre un cigar en una llàntia i va proferir
solemnement: “No patiu, que açò és cosa de diners!”. I tot seguit es va traure
un paper de la butxaca i va començar a cridar d’un a un els nou homes més rics
del poble. Els anomenats eren conduïts per dos subjectes armats als seus
respectius habitatges, i allà els obligaven a entregar-los tots els diners que
posseïen, ja que en aquella època solien amagar-los sota un escaló.
Conclosa l’espoliació, les víctimes van ser tornades al temple, tal com ens conta Manel, on els van avisar que en dues hores ningú no podia moure’s del seu setí, ja que corria un greu perill, i els lladres van marxar cap al barranc de Malafí per a fer-se fonedissos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada