dilluns, 16 de setembre de 2019

FORA DE MI

Deixa’m creuar la travessera que ens separa,
no temes pas la força que m’empenta cap a tu.
El meu amor no t'escomet amb fúria destructiva,
sols pretén arribar a l’hora justa, com un sentinella
que es desviu per vetllar, en silenci, el teu son.
I quan dormes plàcidament, lliure de temença,
no et demanaré cap renúncia, només pregaré
que mai no formes part de la meua tristesa.
No em propose compartir amb tu cap confiança,
ni experimentar el vertigen d’un vol alterós.
El meu desdeny no és una subtil manera d’odiar,
sinó de dir-te que adore la pau que t’envolta.
Per això no intentaré pronunciar dolces paraules
que et traguen de l’indret on m’aprens a oblidar.
I seré feliç quan et sàpia fora de mi, inabastable,
en un món on les meues ànsies no podran ferir-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada