dimarts, 1 de gener de 2019

MORT I PAM

De menut, un dels jocs que més m'agradava era el del tacó. Ja sabeu, cada jugador té un tacó. Els xiquets els tiren en ordre. Quan llancen el tacó, poden optar entre intentar pegar contra algun dels tacons dels altres, o bé, si consideren preferible ajornar l'atac fins que es done una situació més favorable, es limiten a deixar el seu tacó fora de perill. Quan ataquen, si un tacó queda a menys d'un pam (pam), toca (mort) o toca i queda a menys d'un pam (mort i pam) del tacó d'un altre jugador, rep una tapeta de capsa de llumins, que serà la de l'anvers, si ha fet mort i pam; o la del revers, si sols ha fet pam o mort. Evidentment, per a mi, les capses de llumins eren un bé molt apreuat, i no cal dir l'orgullós que em sentia quan engrandia la meua col·lecció de tapetes. Ara solen ser poc variades, però en la meua infància les tapetes de l'anvers solien portar dibuixos molt diversos, que les feien interessants i dignes d'atresorar.
Com que han passat ja massa anys, no m'avergonyisc de confessar que jo solia perdre perquè era arriscat i impacient, i llançava el tacó a matar quan era preferible reservar l'atac per a una ocasió més favorable. Hi havia dies en què la desfeta era tan gran, que me'n tornava a casa com baldat i amb les butxaques escurades de tapetes, que nosaltres anomenàvem "bambus". Gràcies a aquestes experiències inaugurals, em vaig adonar que la màxima "el que importa és participar" l'han inventada perquè es consolen els perdedors, ja que és falsa: els qui sempre riuen són els guanyadors. Així i tot, crec recordar que jo sabia perdre i admirava secretament els bons jugadors, que eren sempre aquells que tenien prudència i llançaven a matar sols quan era aconsellable.
Aquesta afecció meua al joc del tacó, fa que li tinga una especial estima al llibre d'Estellés que porta per títol "Mort i pam", del qual forma part el poema "Les hores". Com podreu comprovar, el nostre gran poeta no jugava amb un tacó, sinó amb una tella, però el joc era el mateix. El dit poema fa així:

     LES HORES
toques murs de tenebres
que et cremen a les mans.
recordes perseveres
un inútil afany.
creix la nit i tu creixes
amarg com un arrap.
pels murs de les tenebres
cau obscura la sang.
en la nit et fa créixer
amargament l’espant.
escoltaves les telles
fondes del mort i pam.
et recordes et penses
mentre et busquen en va.
tocaves les tenebres
et miraves les mans.
les veies alienes
ignores què ha passat.
amb elles tan trist temptes
els signes esborrats.
si vas a les palpentes
no saps d’on véns on vas.
et couen les parpelles
trèmul evoques anys.
sonen al carrer velles
pedres del mort i pam.
toques murs de tenebres
tens els ulls plens de sang
en les pupil·les cegues
en vidres de l’espant.
voldries àvid veure
tens els ulls estellats.
escoltes breus les pedres
l’atroç joc dels infants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada