 |
| "Plein air", de Ramón Casas |
El modernisme català és un moviment espiritualista,
segons la definició de Maragall, que va suposar una reacció contra el
naturalisme positivista. Com destaca Joan Fuster, el que caracteritza el
modernisme és “la primacia o la revaloració de l’instint, de la fe, de la intuïció
irracionalista”. En pintura, aquest moviment se centra en el retrat i en el
paisatge. Enllà d’aquests lleus trets comuns, els pintors modernistes catalans
presenten diferències molt notables entre ells, ja que la idea dominant quant a
la creativitat artística era la llibertat d’expressió.
Els pintors modernistes més importants foren
Santiago Rusiñol i Ramón Casas, tot i que també cal destacar Isidre Nonell i
Eliseu Meifrén.
Perquè aprecieu la diferència entre el naturalisme
i el modernisme, us mostre primer un quadre del pintor naturalista Honoré
Daumier, on podreu adonar-vos que ens trobem davant d’una pintura fortament compromesa
amb les classes baixes.
En canvi, en les pintures modernistes que penge
a continuació, el compromís és més artístic que no social: el que busca el
pintor és aprofundir en la individualitat dels personatges retratats, tot i que
es tracte d’éssers marginals. Per altra banda, quan es tracta de paisatges, el
que domina és l’enlluernament davant d’una natura més espiritual que no física.
 |
| Santiago Rusiñol |
 |
| Santiago Rusiñol |
%5B1%5D.jpg) |
| Eliseu Meifrén |
 |
| Ramón Casas |
 |
| Isidre Nonell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada