UN NOU DIA
T’he sentit dir
que tot és mentida,
i quan em mires
als ulls defuges
donar clarícia
del que hi veus.
Sempre t’ho
calles, et negues
a acceptar que la
meua renúncia
seria pitjor que
el desengany.
Així, sobtadament,
sense pensar-ho,
comença un nou
dia que reclama
la seua part de
llum, de risc, de misteri,
i tu saps i jo sé
i molts sabem
que no podem
estar-nos quiets.
Necessitem
creure, avançar, esperar,
fer que el
despertar de cada dia
tinga un poc
d’ahir, un poc de hui
i també, com no,
un poc de demà.
OBSTINACIÓ
Cada dia té el
seu mal
i així comprenem
que cada obstinació
és una prova de
la nostra tenacitat.
Sempre aspirem al
que vindrà després,
sabent que no pot
ser nostra la totalitat,
i així, a la discordança entre el que desitgem
i el que tenim,
l’anomenem esperança
quan ens
encoratja a viure cada dia
minut a minut,
fent de cada pas
un poc de molt,
un poc de poc i un poc de res.
UNA IMATGE
Una imatge val
més que mil paraules,
i així aprenem a
menysprear el que no es veu,
a distingir el
dolor de l’alegria,
oblidant el que
batega fora de la vista.
Només ens importa
la mirada que escruta,
el que centelleja
davant dels nostres ulls.
Que no ens encuriosisca
el que roman
en una part del
món que res no significa
si resta fora del
que pot ser enquadrat.
Una imatge val
més que mil paraules,
i per això no ens
torba el que s’amaga,
el que va passar ahir,
el que perdura
fora de tota
aparença, com una cara
que no sabem si sap
i ignorem si dubta,
que no coneix la
por, o sí, o potser;
però poc importa
això
quan només val la
imatge
que convida a callar tot el que calla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada