UN NOU DIA
T’he sentit dir que tot és mentida
i quan em mires
als ulls defuges
donar clarícia
del que hi veus.
Sempre t’ho
calles i et negues
a acceptar que la
meua renúncia
seria pitjor que
el desengany.
Així, sobtadament,
sense pensar-ho,
comença un nou
dia que reclama
la seua part de
llum, de risc, de misteri,
i tu saps i jo sé
i molts sabem
que no podem
estar-nos quiets.
Necessitem
creure, avançar, esperar,
fer que la primera hora de cada matí
tinga un poc
d’ahir, un poc de hui
i també, és clar,
un poc de demà.
OBSTINACIÓ
Cada dia té el
seu mal, diuen,
aquells que ens aconsellen
deixar de banda els afanys futurs
i fer cas només
de les fatigues actuals.
Però també tenim clar
que pas a pas es fa camí,
i així convertim la constància en prova
de la nostra obstinació en el demà.
Sempre aspirem al
que vindrà després,
encara que mai ens donem per satisfets,
i a aquesta discordança,
entre el que desitgem i el que tenim,
l’anomenem esperança
quan cegament ens encoratja
a viure els dies minut a minut,
fent de cada pas un poc de molt,
un poc de poc o un poc de res.
UNA IMATGE
Una imatge val
més que mil paraules,
i així aprenem a
menysprear el que no es veu,
a distingir el
dolor de l’alegria,
oblidant el que
batega fora de la vista.
No significa res per a nosaltres
tot allò que roman en una part del món
situada fora del que lobjectiu enquadra.
Tan sols ens importa dirigir la mirada
cap al que s'alça davant els nostres ulls.
Una imatge val
més que mil paraules,
i per això no ens
torba el que s’amaga,
el que va passar ahir,
el que perdura
al marge de tota
aparença, com una cara
que no sabem si sap
i ignorem si dubta,
que no coneix la por, o sí, o potser.
Però tant se val fer-se preguntes
quan només importa a instantània
que convida a callar tot el que calla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada