Si un
amor creara
el seu
propi llenguatge,
seria tan
clarivident
que diria
sempre la seua
amb
paraules recents,
acabades
d’inventar.
També
idearia
gestos
intrigants
o
misteriosos signes
que
engrescarien els amants
en la
sorpresa permanent
d’un joc
d’amagatalls.
Arreu
deixaria senyals
de gran
originalitat,
i prest a
improvisar
tot ho
confiaria
a la
força de la imaginació
i la
sagacitat.
Dia a dia
canviaria
la seua
forma d’expressar
el que
més importa,
o de
comunicar sensacions
amb
carasses eloqüents
o
profunds sons guturals.
I el
tindríem per generós
a l’hora
de l’acabament,
en
llegar-nos com a record
del seu
pas pel món
un
silenci tronador
de
múltiples significats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada