dissabte, 25 de novembre del 2017

EL NON-NON DEL ROSSINYOL



Si s’adorm el rossinyol,                               (mires si ha tancat els ulls per seguir)
la lluna li farà festes                                    (en dir “festes”, li acarones una galta)
i el mar, tot ple de bondat,
convocarà les sirenes
a amanir-li un bressol
d’ones calmes i discretes,                            (li passes els dits pel front com si caminaren)
que vénen i van, callades,                            (els dits, “caminant”, li pugen al cap)
van i vénen, sense presses,                          (els dits, “caminant”, baixen fins a arribar al seu nas)
al compàs d’un vent que canta
silencioses promeses.                                  (bufes)

Si no dorm el rossinyol,
dos papallones vermelles
estendran sobre els seus ulls
fines ales com parpelles,                             (li acarones les parpelles)
i les merles, refilant,
li fregaran les orelles.                                 (fas “piu-piu” i li fregues les orelles suaument)
Que és l’hora de somiar
un cel d’estrelles enceses,
on la llum pren el color
que tu, cada nit, t’inventes.                        (en dir “que tu”, emfatitzes, i en acabar li fas un bes)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada