1
Clarividència
Aquesta claredat que ens il·lumina,
si bé ho mires, no ens deixa veure
la nit que al seu darrere s'amaga.
Cecs de tanta llum,
secretament aspirem a la joia
de compartir la matèria obscura.
Enllà de tota evidència,
hi ha la part que no s'origina
de cada cosa, allò que ens fa sentir
la clarividència del seu perquè
i ens empeny a mirar-la de nou,
cada cop com si fóra
un descobriment.
2
Lamentació
Aquell caire obscur del món que tant estime
em fa gaudir la intimitat d'un buit amable,
o el lleu batec d'una ombra que ressurt
un minut tan sols,
quan més necessari era
afrontar la vida com un misteri.
No puc acceptar tanta certesa,
que entre milers de paraules no en reste cap
per descobrir.
I no ho accepte, perquè el significat exacte
d'aquest breu encontre en la nit
no podrà mai assemblar-se
a aquells altres ja coneguts.
I em sent feliç de tant en tant,
fent provatura de fútils esperances.
I no negue l'evidència d'aquesta pena que
m'escanya,
però sovint aprofite una estona
per eixamplar-me al llarg
d'una gentil veritat quasi minúscula.
Si m'il·luminen imprevistos estels,
o em somet a l'arbitrària intermitència dels instants,
m'allibere de lligams i em sent renàixer,
fill de mil pares que un dia intentaren
fer de mi un bon soldat.
Mes no vaig voler lluitar, i ara ho lamente.
