divendres, 6 d’agost de 2021

ARENA I AIGUA

Si l'arena té un nom, millor serà callar-lo,
que el silenci l'envolte d'inquietud i presagis,
imaginar-nos només el que en veritat amaguen
els cercles minúsculs que indolents el reclouen.
Que no és pas l'arena cap abisme insondable,
sinó un llibre obert ple de signes fràgils,
que hom no pot pronunciar sense rompre
l'encanteri subtil del seu significat unànime.

Si l'aigua té un nom, millor serà guardar-lo,
que en l'instant d'un mot no cap tanta saviesa,
sinó en l'hora llarga de la solitud humana,
en el voluptuós tempteig d'un pensament exànime
que malda per sobreviure a l'empenta dels dies.
Quina eloqüència traspua el silenci,
quan generós ens lliura, sense embuts,
noves formes d'interpretar l'evidència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada