dissabte, 25 de març de 2023

ELS CORTELL VISITEN RÀFOL DE SALEM I ALTRES HISTÒRIES

El magatzem de Ribera

Durant la segona meitat del segle XIX, atrets per l’esplendor de l’economia taronjaire a la Ribera, algunes famílies de la Vall d’Albaida, sobretot dels pobles situats a la part més oriental, com Quatretonda, Pinet, Benicolet, Salem, Ràfol de Salem, etc., emigraren a Carcaixent.

Una de les famílies que van donar un impuls més gran al modernisme a Carcaixent van ser els Ribera, que procedien de Quatretonda i van tindre l’habilitat de passar de l’ebenisteria a la comercialització de la taronja, tot generant unes rendes que permeteren a la seua següent generació estudiar a la universitat, on es va formar l’arabista Julià Ribera Tarragó, un dels intel·lectuals valencians més importants del període de transició entre els segles XIX i XX, i promoure monuments arquitectònics com el magatzem de Ribera, que encara es pot admirar enfront de l’estació.

He conegut molts veïns de Carcaixent descendents d’eixos pobles situats entre el Buixcarró i el Benicadell, dues muntanyes màgiques de la geografia valenciana. Una vegada, a Pinet, una persona major, ens va contar al meu amic Vicent Sanxis i a mi, que de jove ell anava a Carcaixent a collir taronges seguint una senda que comunicava el seu poble amb la Ribera. I és que la comunicació entre els pobles ha sigut una constant en la història de la humanitat, que ens ha permés avançar més que si ens haguérem criat aïllats uns dels altres en comunitats tancades.

La taronja, a Carcaixent, ha tingut una importància fonamental en la seua població. Moltes persones, fins a la dècada dels seixanta del segle passat, s’establiren a Carcaixent per raons comercials o de treball. Ara això ha canviat molt. Perquè se’n feu una idea de la magnitud del canvi, teniu en compte que, a Carcaixent, abans de la Guerra Civil, hi havia un centenar de negocis relacionats amb la comercialització de la taronja, i que ara es tracta d’un sector pràcticament desaparegut.

També va perdre Carcaixent, a finals dels seixanta, la “vieta” que comunicava Dènia amb el nostre poble. Va ser un projecte que es va idear i executar a mitjans del segle XIX, a fi de donar una eixida cap a Madrid i cap al port de València, a la pansa de la Marina, que en aquella època també va viure un temps de gran puixança, ja que els anglesos es van entusiasmar amb ella.

El "trenet"
El “trenet” de la Marina va ser una important via de comunicació entre pobles, i encara a Carcaixent molts veïns la trobem a faltar. En el meu cas, per raons biogràfiques, ja que la meua família materna procedeix de Murla, un poble de la Vall del Pop, al peu del Cavall Verd, i quan els meus pares no tenien cotxe, era habitual que agafàrem el “trenet” per a cobrir el trajecte fins a Dènia, i allí agafar l’autobús del “Zurdo” que ens deixava al nostre destí.

Però tornant al pobles de la Vall d’Albaida, volia parlar-vos de Ràfol de Salem, que és el poble d’on procedeixen els meus avantpassats de cognom Cortell. Mon pare em deia que tots els Cortell de Carcaixent érem família. I a la meua àvia, algunes vegades li vaig sentir comentar que la nostra família Cortell procedia de Salem. Després, en un llibre parroquial, vaig poder comprovar que realment el nostre lloc d’origen era Ràfol de Salem, i que va ser durant l’últim terç del segle XIX, quan va vindre a Carcaixent el primer Cortell.

Joan Cortell i Maria Giner, els meus pares

Tant Salem com Ràfol de Salem són dos pobles molt bonics, que fa gust visitar, tot i que siga per recórrer els seus carrers estrets tan moruns i disfrutar de les vistes al Benicadell. En efecte, allí es pot comprovar que encara queden uns quants Cortell, que és un cognom valencià poc freqüent, però que encara es conserva en alguns pobles de les comarques centrals. Així, a la Vall de Gallinera, però també a Guadalest, on adopta la variant Escortell, que delata el seu origen mallorquí. I és que a eixes comarques, el despoblament subsegüent a l’expulsió dels moriscos va ser molt notable, i per a repoblar-les, al llarg del segle XVII, s’hi instal·laren algunes famílies de les Illes. Entre elles hi havia algun Escortell, que potser procedia de Puigpunyent, un poble de la Serra de Tramuntana. Este cognom salat, després es va transformar en Cortell, en alguns llocs, igual que va passar amb cognoms com Escandell que es va diversificar en altres variants, com Candel. Jo, en això, he tingut sort, perquè conserve eixa “ll” que tant m’agrada per la seua sonoritat, i no m’he quedat en “Cortel”, que era el cognom que sentia dir quan passaven llista al quarter de Leganés on vaig fer la “mili” l’any 1982.

Els tres Cortell visitant Ràfol de Salem

Com que volia que els meus fills conegueren el poble d’on procedeix el seu cognom, vam fer una visita l’any passat a Ràfol de Salem, però també a Salem i a Castelló de Rugat. A la meua família, tenim la sort que ens agrada visitar els nostres pobles, i vam passar un matí meravellós tractant d’endevinar quina seria la casa del nostre rebesavi. No vam arribar a esbrinar-ho, però hi tornarem a seguir intentant-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada