DIVERTIMENT FINAL
Si un
amor creara
el seu
propi llenguatge,
seria tan
clarivident
que diria
sempre la seua
amb
paraules recents,
acabades
d’inventar.
També
idearia
gestos
intrigants
o
misteriosos signes
que engrescarien
els amants
en la
sorpresa permanent
d’un joc
d’amagatalls.
Arreu
deixaria senyals
de gran
originalitat,
i prest a
improvisar
tot ho
confiaria
a la
força de la imaginació
i la
sagacitat.
Dia a dia
canviaria
la seua
forma d’expressar
el que més
importa,
o de
comunicar sensacions
amb
carasses eloqüents
o
profunds sons guturals.
I el
tindríem per generós
a l’hora
de l’acabament,
en
llegar-nos com a record
del seu
pas pel món
un
silenci tronador
de
múltiples significats.
PATRACOL
Totes les
vides resumides s’assemblen
i són
condemnades a una grisor
indigna
de la glòria que meriten.
Els
nostres somnis de grandesa no caben
en un
compendi de poques paraules;
es
necessiten milers de pàgines
per a calmar
la pruïja d’eternitat.
El que
ens embadaleix és esgrimir
uns
bregosos volums on es descriuen
les fetes
que jalonen la nostra biografia,
amb detalls
inacabables i prolixos
degudament
ornamentats.
Totes les
vides resumides s’assemblen
i tanta brevetat
no ens permet
trobar
respostes pertinents
a
qüestions elementals.
Així,
quan ens pregunten
si vam
ser justos i ardits
i vam fer
de la veritat
una
manera d’estimar,
ens
complau tindre a l’abast
el
patracol on s’arreplega
la
tirallonga d’excuses
que pel
camí hem anat deixant.
