REVELACIÓ
Des d'un cant molt
senzill
us llançaré
paraules
Salvador Espriu
1
On
giravolta el desconcert,
allí van
els meus versos,
sense res
a canvi,
en
conversa solitària.
El
ministeri que professe
mai em
demanarà
silenciar
el que m’aclapara,
i aquest
és un gran privilegi.
Cada
poema remou un vocabulari
en què
les paraules més necessàries
s’amuntonen
avergonyides,
atemorides
o cansades.
Unes
paraules que cal rescatar
per a
donar-los la preeminència
que
mereixen, i així puguen dir
tot el
que anuncien o amaguen.
2
El poeta
ha d’escriure recte
amb les
línies torçades de la vida,
fent
arriscats davallaments
cap al
fondal atzarós
on la
confusió irradia
una
tímida lluminositat
que algun
dia, potser,
esdevindrà
el vers ufanós
que
salvarà el poema.
No és la
poesia un ofici
que es
recree en certeses
necessitades
de doctrina
per a ser
contradites;
el seu
objecte és cantar,
des de la
seua cara oculta,
el que
tothom veu,
revelar
el misteri subjacent
a allò
que té possibilitats de ser.
VIDA
I amb tot, la gran mentida
de la llum incorrupta a ran del viure
Maria Beneyto
Quan un cor es cansa
d’anar més enllà
dels seus límits, per
força aprenem
a recloure’l en un
tancat estret.
Sembla un digne
final, encara que trist.
Cada llum que s’apaga
encén una pèrdua;
no es pot negar per
sempre l’evidència:
un somni cap en una
capsa de sabates,
si la veritat ens
obliga a mirar-lo de front.
Aquesta és la nostra
vida, sense componiments
ni vanes disculpes.
És tot just el que resta
després de tants anys
d’intentar que el desengany
siga tan lleuger com
les nostres invencions.