L’ÀNGEL QUE CALLA
A vegades parla i diu: Jo soc bella i
t’ordene
que per amor a mi només
estimes el que és Bell
Charles Baudelaire
Mai has
oblidat
aquell
àngel protector
que amb
un màgic frec
dels seus
llavis,
en les
nits de febra
de la
teua infància,
pronunciava
el teu nom
i
mansament el desava
en la
teua oïda
perquè en
tingueres cura
i res no
t’inquietara.
Tu i el
teu nom,
sota les
ales àuries
d’aquella
clara criatura
que
s’asseia a l’espona del llit
i amb la
seua presència
procurava
que la nit
no es
fera llarga,
que la
realitat no embrutara
aquell
temps primer
en què la
veritat encara espera
l’arribada
de la seua hora.
Tu i el
teu nom, ara i ací,
després
de molts anys,
lluint
l’evidència
de tantes
conquestes banals
que un
dia es creuaren
amb els
millors somnis.
Tu i el
teu nom, un dia qualsevol,
a soles
en la cambra, sentint
com
remoreja un silenci viu,
sense
saber si és un deliri funest
o
simplement l’àngel que calla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada