CONFUSIÓ

Per anunciar la primavera, el sol s’aixeca mandrós;

i no sé si em sorprén que aquest dia s’assemble tant

a qualsevol altre, mes ho crec així mentre albire

com una llum pàl·lida convida les coses

a desdiure’s d’allò que havien promés.

Potser serà el temps que tot ho emboira, o el neguit

innominat que m’habita, els que m’han fet callar

quan calia saludar amb entusiasme la nova estació.

No ha estat així i ho lamente, car la primavera

m’importa i no hauria de ser veritat aquesta traïció,

però la vida no pararà fins que tot ho confonga

i acabem cercant a l’hivern el temps de les flors.