Per anunciar la primavera, el sol s’aixeca mandrós;
i
no sé si em sorprén que aquest dia s’assemble tant
a
qualsevol altre, mes ho crec així mentre albire
com
una llum pàl·lida convida les coses
a
desdiure’s d’allò que havien promés.
Potser
serà el temps que tot ho emboira, o el neguit
innominat
que m’habita, els que m’han fet callar
quan
calia saludar amb entusiasme la nova estació.
No
ha estat així i ho lamente, car la primavera
m’importa
i no hauria de ser veritat aquesta traïció,
però
la vida no pararà fins que tot ho confonga
i
acabem cercant a l’hivern el temps de les flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada