Potser
et semblarà injust que denigre
la
promesa que em fas d’un nou futur,
mes
¿què esperes de mi si estic segur
que
un jorn serem l’escalf del mateix tigre?
No
titlles el meu cos petit de pigre,
car
sé anar enllà del càlid tendur,
i
anhele el risc d’aquell paratge obscur
on
–per inventar altres vols– emigre.
Si
bé ho mires, tot cor vol encalçar
un
vell somni que encara està per fer,
i
així nodrir un desig infrangible.
Però
sols perseguim un impossible,
perquè
la nostra llum no podrà ser
més
que un estel perdut a l’alta mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada