divendres, 10 de març de 2017

ÈPICA

"Retrat d'Elsa Hall", de Dicksee

Han callat les lleus paraules que sobrevolaven
l'espai que compartíem, i ara som muts,
a l'aguait d'un pretext generós que ens convide
a trair, una per una, les líriques ofrenes.

Era la nostra passió una manera d’assolir
la plenitud més efímera, d'escampar pertot
una solitud que acabaria envoltant-nos,
a despit de la cega confiança en el demà.

Cada nova jornada era una altra renúncia
al dubte que havia de preservar el nostre secret
i portar-nos enllà d’unes carícies tan delicades
que no podien ser més reals que el desengany.

El desconcert d’avui és tan sols el que resta
d'aquella forma d'estimar sense consciència
del final que a tota història d’amor li espera
quan s’oblida de temptar el seu abisme silent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada