En un estat que es declara social i democràtic de Dret, la
transparència és més que una norma legal d'obligat compliment: la condició de
ser transparent emana amb tanta naturalitat del principi democràtic, que tots
els poders estatals, autonòmics i locals, així com els perceptors de fons
públics, haurien d'adoptar la transparència com una manera de ser.
Dir, com acabe de fer, que la transparència és una
manera de ser, és tant com dir que cal ser transparent, no tan sols perquè
estiga manat per la llei, que també, sinó perquè la transparència és una de les raons que
donen sentit a l'existència de les institucions democràtiques. Si l'opacitat
resulta inadmissible en democràcia és perquè mitjançant ella el que es pretén
és enganyar els ciutadans, i no hi pot haver autèntica democràcia on habite
l'engany, ja que això equival a relegar el poble sobirà a un segon pla.
Així enfocat el principi de transparència, el primer
que hem d'advertir és que exigeix molt dels governs i administracions
públiques. No es tracta només, ja ho he dit, de donar la informació legalment
deguda, sinó d'alguna cosa més, ja que si les lleis reguladores de la
transparència no van acompanyades d'un canvi radical en la manera de ser que
adopten els nostres governants, poc s'avançarà.
Una manera de ser que comporta un compromís amb la
veritat, que s'erigeix així en un valor democràtic ple de sentit. El ciutadà
ha de saber com es gasten els diners públics, perquè són els seus diners i
perquè l'interès general ha d'estar per sobre els interessos particulars. En
conseqüència, l'obligació del governant de retre comptes és una de les més
essencials que hi ha en democràcia. Sense transparència, és a dir, sense veritat,
la democràcia esdevé una farsa, ja que el vot estarà subjecte a manipulacions
incompatibles amb el respecte degut a qui exerceix un dret tan fonamental.
Hem relacionat, per tant, la transparència amb la
veritat, i aquesta connexió posa en relleu que la transparència és un valor que
necessita de les lleis per ser preservat, però que no en té prou amb la
protecció legal per prevaler.
La saviesa popular, des de temps immemorial, ha
incorporat al seu patrimoni la sentència que diu: "Feta la llei, feta la
trampa", per al·ludir a les múltiples estratagemes que la imaginació dels
qui estan subjectes als mandats legals és capaç d'ordir per evitar el seu recte
compliment. Per això, mai no serà suficient una llei, ni tan sols una
bona llei, per garantir la transparència, perquè aquesta requereix un amor a la
veritat que no sempre és pròpia dels qui han d'aplicar les normes.
Davant d'aquesta realitat, del que es tracta és de
portar a terme un canvi cultural i educatiu que modifique d'una manera profunda
i substancial la relació dels ciutadans amb els poders públics. I perquè aquest
canvi siga possible, cal que es produïsca un procés de maduració democràtica,
perquè sols així serem capaços de desterrar la banalització rampant que tot ho
tergiversa i deixa inerme la ciutadania davant del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada