El terme de Carcaixent té llocs molt bonics que, per desgràcia, prou sovint
desconeixem i no valorem els propis carcaixentins. Ahir per la vesprada me’n
vaig anar amb el meu fill a visitar alguns racons entranyables i, com que la
música mai pot faltar, Robert fill va amenitzar l’excursió amb una cançó que
acaba de compondre. La penge en aquest bloc perquè els meus seguidors la
gaudisquen. Salut a tothom.
Mai més
tornaràs
(Dedicada als meus iaios)
Des que te
n'has anat
tot és trist i
obscur.
Encara
t'espere,
m'has deixat
desvalgut.
No puc
comprendre
aquest colp
cru,
no m'imaginava
tanta solitud.
I em costa
d'entendre,
mai més
tornaràs.
I em costa d'escriure,
mai em
parlaràs.
Com joc
d'infantesa,
vull endevinar
on els meus
versos
et poden
trobar.
No hi ha paraula,
no hi ha cap cançó
que em valga
per calmar el dolor.
I em costa
d'entendre,
mai més
tornaràs.
I em costa
d'escriure,
mai em
parlaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada