“Picnic a Hanging Rock”, del director
australià Peter Weir, és una pel·lícula d’una bellesa visual impactant, que ens
conta com el dia de Sant Valentí de l'any 1900 les estudiants de l’Escola Appleyard
van d’excursió a Hanging Rock, una regió australiana muntanyosa. Al llarg del
dia es produeixen una sèrie de fenòmens sobrenaturals: el temps es deté,
estudiants i mestres perden el coneixement i tres xiques i una professora
desapareixen.
El gran tema d’aquesta pel·lícula tan misteriosa
com fascinant és, a parer meu, la temporalitat de la bellesa i de la
innocència. La vida és capaç d’albergar criatures tocades per la gràcia, però
al propi temps les aniquila, perquè com deia Rilke, en una de les seues
elegies, “la bellesa no és cap altra cosa que el començament d’allò terrible”.
Crec que en la pel·lícula es fa palés que les
tres estudiants i la seua professora, totes elles de tarannà somiador, són
física i espiritualment tan belles que una força oculta les abdueix, abans que
no és marcisca la seua candor angelical. És com si es produira un miracle i,
per una vegada, la bellesa reeixira al seu destí fatal, però en un altre món,
perquè en el nostre això no és possible. Poesia pura, doncs, o una invitació a
somiar.
Ací teniu un fragment màgic de la pel·lícula:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada