VERITAT I REALITAT

Per a Aristòtil, la veritat no és una propietat de les coses, sinó del pensament: no són les coses sinó el que pensem de les coses el que pot ser vertader o fals. Per això, la veritat consisteix a dir d’allò que és, que és, i d’allò que no és, que no és. Ha d’haver-hi una correspondència entre el pensament i la realitat perquè la veritat prospere.

La veritat, per tant, no canvia per caprici, sinó en funció de la realitat, que és canviant i obliga el nostre enteniment, de manera permanent, a fer l’esforç d’identificar la substància de cada cosa.

Ara bé, que la realitat siga canviant no significa que tota la realitat canvie de sobte, sinó que els canvis són parcials i progressius. És clar que qualsevol canvi que es produïsca en la realitat no autoritza a canviar de manera radical l’opinió que tenim de les coses. La lògica ens diu que mantindre una cosa i tot seguit la contrària sols resulta creïble si el que era blanc ha passat a ser negre, i això rarament es veu en la realitat diària.

Com diu Revel, "l'opinió es mou en esferes on no podem reunir més que un conjunt de probabilitats. Tot i això, l'opinió, encara que simplement plausible i desprovista de certesa absoluta, pot ser assolida o no de forma tan rigurosa com siga possible, basant-se en un honrat examen de totes les dades accessibles, La conjectura no equival a l'arbitrari. No exigeix ni menys probitat, ni menys exactitud, ni menys erudició que la ciència".

Per les raons expressades, considere que quan es diu, com fa el president Pedro Sánchez, basant-se en l’Estagirita, que “l’única veritat és la realitat”, cal no oblidar que una cosa és la realitat i una altra ben distinta la conveniència. La realitat és la que és i conéixer-la exigeix rigor intel·lectual, mentre que la conveniència sempre és subjectiva i està en funció dels interessos de cadascú.

Pot ser que la conveniència del governant canviant les seues opinions li permeta adoptar decisions que complaguen a molta gent, però que no es disfresse la conveniència de veritat, que això no fa justícia al gran pensador grec. A més a més, cal advertir que el costum de canviar d'opinió per conveniència, quan es tracta d'una persona pública, tendeix a confondre's amb el costum de dir en cada moment allò que més convé. I això ens porta de dret vers el camí de la mentida.