VAIVÉ
Afligits un
dia, a l'altre alegres
Al-Saqundi
Penes i alegries van i venen,
alternant-se en incessant vaivé.
Un dia trist i un altre dolç
s’entremesclen en eterna disputa
i ens inciten a prosseguir sense temor
que el desencant mai ens vença.
Sabem que es cova en tota espera
el pressentiment d’un desesper,
però el demà encara pot ser nou
si els seus colors canviants
ens permeten imaginar com mudarà
l’ombra que vela el nostre desig.
Entre l’espenta de les hores de fe
i la grisor d’aquelles altres de
desgana,
avancem a redós d'una tímida flama
que roman encesa mentre la vida
ens ensenya que tot allò que arriba
se n’anirà per a retornar sempre.
CARN I
ÀNIMA
La carn vol carn, l’arma son semblant cerca
Ausiàs March
Amor ens
va explicar, per boca
d’aquell
qui es deia Ausiàs March,
com la
carn i l’ànima s’engendren
de
semblants, i així vam saber,
gràcies
al vol rasant de la poesia,
que cos i
esperit mal s’avenen,
i quan
viatgen junts es contradiuen,
i quan
marxen a soles no es fan cas.
L’amor
carnal vol que els amants
visquen
esperant-se l’un a l’altre,
però la
passió que els esperona
és de
compliment imperfecte i sempre
troben a
faltar alguna cosa
o
senzillament els despaga
que,
després de jaure, els dos cossos
se separen
i no puguen ser-ne un.
L’amor
espiritual sol procurar
uns
plaers més subtils i és l’ànima
dels
amants la que s’esplaia
en les
atencions que entre si es professen.
Amb tot,
a vegades no resulta grat
bescanviar
la carnalitat
per la puresa
d’una devoció
que
s’encomana a la immortalitat.
Quan
l’amor carnal s’amera d’ànima,
sovint
aquesta nega allò que el desig
reclama
amb mundana impaciència.
Malgrat
tal conflicte, cos i esperit
poden més
plegats que no per separat
perquè
estimen la carn i el seu record,
i si mor
un amant, l’altre amant creu
que en el
no-res pot haver-hi espera.
