CARN I
ÀNIMA
La carn vol carn, l’arma son semblant cerca
Ausiàs March
Amor ens
va explicar, per boca
d’aquell
qui es deia Ausiàs March,
com la
carn i l’ànima s’engendren
de
semblants i així vam saber,
gràcies
al vol rasant de la poesia,
que cos i
esperit malament s’avenen,
i quan
viatgen junts es contradiuen,
i
s’ignoren quan van sols.
L’amor
carnal vol que els amants
s’esperen
l’un a l’altre,
però la
passió que els esperona
és
imperfecta i sempre
troben a
faltar alguna cosa;
o
senzillament els despaga
que,
després de jaure, els dos cossos
se
separen i no poden ser-ne un.
L’amor espiritual
sol procurar
uns plaers
més subtils i és l’ànima
dels
amants la que s’esplaia
en les
atencions que entre si es professen.
Amb tot,
a vegades no resulta grat
bescanviar
la carnalitat
per la
puresa d’una devoció
que
s’encomana a la immortalitat.
Quan
l’amor carnal s’amera d’ànima,
sovint
aquesta refusa allò que el desig
reclama
amb mundana impaciència.
Malgrat
tal conflicte, cos i esperit
poden més
plegats que no per separat
perquè
estimen la carn i el seu record,
i si mor
un amant, l’altre d’ells creu
que en el no-res pot haver-hi espera.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada