VELES E VENTS
Veles
e vents han mos desigs complir
Facent camins dubtosos per la mar
Mestre i ponent contra d'ells veig armar
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amics lo grec e lo migjorn
Fent humils precs al vent tremuntanal
Que en son bufar los sia parcial
E que tots cinc complesquen mon retorn
Bullirà
el mar com la cassola en forn
Mudant color e l'estat natural
E mostrarà voler tota res mal
Que sobre si atur un punt al jorn
Grans
e pocs peixs a recors correran
E cercaran amagatalls secrets
Fugint al mar, on són nodrits e fets
Per gran remei en terra eixiran
Amor,
de vos, jo en sent més que no en sé
De que la part pitjor me'n romandrà
E de vós sap lo qui sens vós està
A joc de daus vos acompararé
Jo
tem la mort per no ser-nos absent
Perquè amor, per mort, és a nul·lat
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca esser per tal departiment
Jo
sóc gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en bolit
Sol est pesnsar me tol del món delit
Car, nos vivint, no creu se pusca fer
Après
ma mort, d'amar perdau poder
E sia tost en ira convertit
E, jo forçat d'aquest món ser eixit
Tot lo meu mal serà vós no veer
Amor,
de vós jo en sent més que no en sé
De què la part pitjor me'n romandrà
E de vós sap lo qui sens vós està
A joc de daus vos acompararé
A joc de daus vos acompararé.
NO EM PREN AIXÍ
No
em pren així com al petit vailet
Qui va cercant senyor qui festa el faça
Tenint-lo
cald en lo temps de la glaça
E fresc, d'estiu, com la calor se met
Preant
molt poc la valor del senyor
E concebent desalt de sa manera
Vent molt clar que té mala carrera
De canviar son estat en major
Com
se farà que visca sens dolor
Tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia
Que mai porà tenir estat millor
Doncs,
què farà, puix altre bé no el resta
Sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut
Mai trobarà qui el faça millor festa
Jo
són aquell qui en lo temps de tempesta
Quan les més gents festegen prop los focs
E pusc haver ab ells los propris jocs
Vaig sobre neu, descalç, ab nua testa
Servint
senyor qui jamés fon vassall
Ne el venc esment de fer mai homenatge
En tot lleig fet hagué lo cor salvatge
Solament diu que bon guardó no em fall
Plena
de seny, lleigs desigs de mi tall
Herbes no es fan males en mon ribatge
Sia entès com dins en mon coratge
Los pensaments no em devallen avall
Plena
de seny, lleigs desigs de mi tall
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall
NO POT MOSTRAR LO MÓN MENYS PIETAT
No pot mostrar lo món menys pietat
com en present dessobre mi pareix:
tota amor fall sinó a si mateix,
d'enveja és tot lo món conquistat.
Hom sens afany no vol fer algun bé:
¿com lo farà contra si ab gran cost?
cascun cor d'hom jo veig pus dur que post:
algú no es dol si altre null mal té.
Lo qui no sap no pot haver mercè
d'aquell qui jau en turment e dolor;
doncs, jo perdon a cascú de bon cor
si no son plant del que mon cor sosté.
Secretament, ab no costumat mal,
ventura em fa sa desfavor sentir.
D'amor no em clam: si bé em porta a morir,
bé i mal passant, jo em reste cominal.
Altre socors de vostra amor no em val
sinó que els ulls me demostren voler
ne res pus cert de vós no puc saber,
ans, si més cerc, per ser content no em cal.
Jo veig molt hom sens amar ser amat
i el mentidor tant com vol és cregut
e jo d'amor me trop així vençut
que dir no pusc quan só enamorat!
Amor, amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'espirit:
en lo vestir ample molt l'he sentit
e fort estret quan sobre mi és posat.
LO JORN A POR
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l'any duràs,
perquè llurs mals haguessen cobriment.
Mas jo, qui visc menys de par e en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.
E, d'altra part, faç pus que si matàs
mil hòmens justs menys d'alguna mercè,
car tots mos ginys jo solt per trair me.
E no cuideu que el jorn me n'excusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.
Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d'amor se meta.
Sens aturar, pas tenint via dreta,
vaig a la fi, si mercè no em defensa.
NO EM FALL RECORD DEL
TEMPS TAN DELITÓS
No em fall record del temps tan delitós
que és ja passat: pens que tal no venrà.
Si el conseguesc, mercè no em fallirà,
car pietat fet haurà pau ab vós.
Preareu mi qui en temps antic preàveu
e confessant que us dolíeu de mi.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plus que dabans me trobe desijós
e lo desig en mi jamés morrà,
car per sa part mon cos lo sostendrà;
l'enteniment no em serà despitós.
Vós, desijau a mi, qui desijàveu,
per tal voler del qual jo em contentí.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
E, si raó fon que benvolgut fos,
mills ho meresc, mon ull no em desmentrà,
car per gran dol moltes veus ne plorà
e, no plorant, mostrava'm dolorós.
E vós, de goig, lo tedèum cantàveu:
llagremejant, maldicions cantí.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plena de seny, si el cor me cartejàveu,
trobàreu clar que us amaré sens fi.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.