ESPIRAL
Encara
que ens ho prenem amb calma,
en
completar cada òrbita quotidiana,
s’hi insinuen
desviaments invisibles
que ens
desplacen a passes comptades
cap a un
centre que ens sedueix.
És una
atracció constant la que exerceix
aquest
encanteri que ens captiva i atrapa
amb les
seues enganyifes, com una habitual
presència
que mou els fils de la nostra sort
i sempre
tractem amb indiferència.
És un
lent desgast la vida que tenim,
i sabem
que no té remei aquest abaltidor
avanç cap
a l'interior de l'espiral: un trajecte
curvilini
cada volta més estret
que
recorrem fent-nos preguntes absortes.
Però hem
aprés a esperar poques respostes,
després
de tant caminar perdent el rumb,
i si ens
aclapara el muntó de temps
que ha ensorrat
els nostres somnis, també sabem
que
hauríem pogut fer més del que vam fer.
EXPERIÈNCIA
No hi ha camins de llum. Tot és mentida
Maria Josep
Escrivà
Eren
altres els temps i les paraules,
i ben
diverses les obsessions
que ens
mantenien desperts.
A poc a
poc vam deixar d’esperar
el que
esperàvem,
en
canviar les intencions i amb elles
les
nostres il·lusions.
No podem
veure-ho tot igual,
si és tan
distinta la nostra manera
de mirar
el pas de les hores.
Abans, la
insatisfacció tenia un després,
i no
aquesta calma tramposa
que ens
segella les eixides
causant-nos
un gran regomello.
Som, per
fi, allò que un dia vam pensar
que els altres
arribarien a ser
quan
nosaltres ens créiem distints.
L’experiència
que donen els anys
ens ha
fet saber, sense escarafalls,
que no hi
ha destins providencials,
només una
previsible acceptació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada