Ahir vaig visitar
de nou el Museu Sant Pius V de València, i una vegada més em va impressionar la
qualitat de les obres d’art que allí s’exposen. En particular, són extraordinaris
els retaules que hi ha a la sala principal de la planta baixa, així com les
grans obres dels nostres artistes: Joan de Joanes, Ribera, “Jacomart”, Sorolla,
Benlliure i Pinazo, entre altres. És una llàstima que un museu de tanta categoria
no siga més conegut i valorat pels valencians.
Perquè en feu un
tast, us deixe ací unes quantes fotos. Ah, i la visita és gratuïta.
 |
| Retaule gòtic de Gonçal Peris Sarrià (1380-1451) |
 |
| Una obra d'influència flamenca de "Jacomart" (1411-1461) |
 |
| Un "Sant Sebastià" de Ribera (1591-1652) |
 |
| Una "Madonna" de Joan de Joanes (1525-1579) |
Després vaig fer un tomb pel Parc Natural de les Gorges del Cabriol, on em vaig trobar amb una monumental sènia. De tornada, una lluna rodona presidia l'horabaixa.
Potser aquestes
experiències intenses m’han inspirat i gràcies a això he pogut escriure un nou
poema, que fa així:
EL GRAN
SILENCI
Va haver-hi un
temps
en què volíem
salvar-nos
de caure en el
parany,
i fèiem per
retardar l’hora
en què seria
massa tard
per gaudir de la
llum del dia.
Conscients del
nostre destí fosc,
ens absteníem
d’apropar
el moment en què
seríem víctimes
dels enemics de
la fascinació.
Ens sabíem
nascuts per a estimar
i estimàvem
sense miraments,
privant-nos de
consentir
que poguera més
la indiferència.
Procuràvem que
l’amor diguera
noves paraules,
i així –quan parlava–
escrivíem els
millors versos
que érem capaços
d’escriure,
com si cada nou
poema
fóra el
començament de tot.
Ens vam lliurar,
sencers,
a la celebració
dels embruixos,
sense cap pressa
per albirar crepuscles,
no sempre
exempts de bellesa,
fins que el gran
silenci ha vingut,
clar que ha
vingut, a oferir-nos
les seues hores
ingrates,
i a demostrar-li
a la vida,
una vegada més,
que és el final
i no el principi
el que ho desbarata tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada