dimarts, 6 d’agost de 2019

PLUJA CANVIANT

Avui la pluja, discretament, s’ha presentat
i li hem donat la benvinguda, car feia temps
que no ens acompanyava.
Cada vegada estem més sols, les estrelles
s’amaguen darrere d’una claror falsa,
tot esdevé una cruel representació
on cadascú fa i diu el que pot,
i quasi sempre erra.
Quan pertoque deixar caure el teló,
potser la pluja també vindrà a visitar-nos,
perquè hem sabut estimar la vida
i patir els embats dels dies més aspres,
el decandiment de les hores
que no perdonen la nostra debilitat i se’n fugen
lentament, amb traïdoria, sabedores
que la jugada és feta i seua és la victòria.
Però res no serà igual després de nosaltres,
encara que ningú no ens recorde:
algunes cases restaran buides, fins i tot
es perdran unes quantes paraules i s’apagarà
la llum que irradiaven els nostres ulls quan miraven
el cel encapotat del capvespre abans de la pluja,
d’aquesta pluja que ja no serà la mateixa
quan siguen altres veus les que la canten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada