dijous, 2 de setembre de 2021

EL DESIG D'ESTIMAR

Les finestres enceses anuncien
que hi ha vida amagada. Cal, doncs,
no refiar-se de la quietud postissa,
sinó esperar qualsevol miracle,
abans que la nit enfonse
les ganes de cantar i el silenci
segelle totes les boques.
És temps d’intentar, sota la lluna,
un nou camí que demà
ens convide a continuar
la recerca inexorable. És hora
d’inventar-se la cuirassa
que ens protegirà de tantes promeses
falses, encara per desemmascarar.
Així, entre desenganys, cada matí,
brollarà una altra esperança,
que esclatarà fresca com una rosa
i es pansirà aviat,
perquè sempre és jove la mort
quan el desig impacient d’estimar
vol anar enllà de l’amor.

2 comentaris:

  1. Amic Robert,

    ja fa temps que volia escriure't aquestes lletres en primer lloc per felicitar-te sobre aquesta necessària i magnífica iniciativa, com és el teu bloc. I en segon lloc per animar-te a que, sempre que pugues, ens ompligues cada dia amb qualsevol fragment de vida que és la teua poesia, o amb qualsevol pensament militant i trencador. La heterogeneïtat del teu bloc reflexa perfectament les teues inquietuts...des de la música de Bob Dylan fins l'Art contemporani. Per mi es un goig llegir-te. Un abráç.Vicent Estruch.

    ResponElimina
  2. Amic Vicent, t'agraïsc les teues paraules d'encoratjament. Crec que has captat molt bé l'esperit del meu bloc: m'interessen moltes coses i m'agrada traslladar-les als lectors perquè en siguen partíceps. Escriure és una activitat solitària, però és també una manera de relacionar-se amb els demés. Salut.

    ResponElimina