"Retrat de Katie Lewis", d'E. Burne-Jones |
Mentre llig, ella imagina que és cert
el temps fictici del relat i sense malícia
s'oblida de la vida que l'envolta.
Ella mateixa esdevé, així, el personatge
d'una història tan falsa com la llegida.
Els pares, que tant l'estimen, ignoren aterrits
on anirà a parar aquesta transfiguració.
Quan els mira sembla haver-se'n anat,
amb el seu silenci tancat com una vidriola.
"Deixa'ns entrar al teu món", li diuen,
"no ens abandones". Però, la jove,
ajaguda al divan, segueix abstreta.
I cada volta és més lluny de la veritat
que un dia li ensenyaren amb delit;
sols desitja fugir cap a una altra lluna,
renunciar a tot el que té pel que tindrà,
si és capaç d'inventar-se una crònica digna
de ser viscuda com si fóra innegable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada