“Viure”, de Kurosawa, és una pel·lícula immensa,
que va estrenar el gran director japonés l’any 1952. És una pel·lícula, però
podia haver sigut un poema, perquè és pura poesia el que contemplem a la
pantalla: un cap de negociat de l’ajuntament de Tokyo, que -quan li
diagnostiquen una greu malaltia- pren consciència de la inutilitat de la seua
vida. I, abans de morir, s’entesta a fer alguna cosa de profit que deixe
testimoniatge del seu pas pel món. Així, quan uns veïns s’adrecen a ell, sense saber què fer perquè l’ajuntament atenga la seua reivindicació d’un parc amb
engronsadores per al seu barri, ell es compromet a fer tot el que calga per a complaure aquesta demanda. L’escena final és tristíssima, però també
bellíssima, perquè, conscient de la seua mort immediata, xiuxiueja una cançó plena de melangia
mentre s’engronsa al "seu" parc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada