diumenge, 29 de setembre de 2019

MÀGICA O REAL

Atentament t'escric aquesta carta sense principi
ni final, per dir-te que una llum d’horabaixa
encara centelleja al fons de la meua aflicció.
Perviu, doncs, de manera sorprenent, una certa
claror que ningú, ni tan sols jo mateix,
fa temps, hauria pogut preveure. És difícil
endevinar per què la tristesa obri la porta
a noves il·lusions, després de tantes pèrdues.
És molt difícil explicar per què ens mantenim
dempeus amb aquesta càrrega a l'esquena.
Potser serà màgica la força que ens encoratja
a sobreviure als capricis del destí,
com un pensament que s'enfila impetuós
al cim del nostre somni més cobejat.
Però la sent tan real com l’olor a terra
mullada que neteja les nostres faltes,
perquè jo m’he vist així, pur de pecat,
amb els braços oberts de bat a bat, a punt
de lliurar tot l’amor que no he donat, prest
a deixar-me abrasar per la flama del cos
que, des d’ un lloc desconegut, viatja cap a mi
seguint el rastre d’aquests versos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada