 |
| José María Morante, mestre carcaixentí assassinat per la dictadura franquista |
La societat espanyola ha canviat molt en els últims quaranta anys. Hi ha hagut un procés de modernització a tots els nivells. Qui negue que la societat actual és plural i tolerant, nega l'evidència. Vivim en un Estat de Dret en el qual els ciutadans gaudim d'una raonable seguretat jurídica. Per tant, quan es parla de pervivència del franquisme en la societat actual, no es pot entendre que encara persisteix un règim polític contrari a les llibertats a Espanya.
Ara bé, això no vol dir que la democràcia espanyola siga perfecta, ja que pateix de mancances importants. La transició no va ser capaç de crear una cultura política "republicana" que, davant del conflicte entre les llibertats dels ciutadans i els poders públics, fera prevaldre d'una manera més decidida aquelles, en un marc d'efectiva igualtat d'oportunitats (llibertat, igualtat i fraternitat).
Hi persisteixen certes pràctiques que són obertament antidemocràtiques: ineficiència administrativa, control polític dels mitjans de comunicació, entrebancs a la independència judicial, corrupció institucionalitzada, tolerància vers els abusos del poder econòmic, concessió de privilegis a l'església catòlica en una societat cada vegada més laica, falta de solidaritat interterritorial, etc.
És sabut que la transició va optar per la via de la reforma política i no de la ruptura, i això ha determinat que des de la restauració del constitucionalisme una part de la societat s'haja sentit menystinguda, perquè no es van tancar en aquell moment ferides que estaven obertes.
Per altra banda, el triomf d'una política de canvi continuista, que mirava cap endavant i no cap enrere, va permetre que seguiren allotjades en el poder persones i pràctiques que no haurien d'haver conservat la seua capàcitat d'influència en la nova societat que s'estava construint.
Per aquestes raons, jo pense que resulta molt oportú el plantejament que ha fet el nou govern de l'Estat d'obrir noves vies legals afavoridores de la recuperació de la memòria històrica. Cal mirar sense complexos ni pors cap al passat, a fi que les noves generacions prenguen consciència que viuen en un país que posa la justícia i la igualtat per damunt de qualsevol conveniència conjuntural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada