La trama gira al voltant d'un anell màgic, que concedeix el poder de dominar el món; forjat pel nan nibelung Alberich, amb or robat del Rin. Diversos éssers mítics lluiten per la possessió de l'anell, inclòs Wotan, el cap dels déus. L'heroi Sigfrid guanya l'anell com pretenia Wotan, però acaba sent traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brunilda (amant de Sigfrid i filla deslleial de Wotan) retorna l'anell al Rin. Durant el procés, els déus són destruïts.
Un dels temes principals de l'Anell és la lluita de l'Amor, que també està associat amb la Natura i la Llibertat, contra el Poder, que està associat amb la Civilització i la Llei. En la primera escena de l'Anell, el deforme nan Alberich desencadena el drama en renunciar a l'Amor, fent-se palés que aquesta renúncia li permet adquirir el poder de dominar el món a través de la forja d'un anell màgic. En la darrera escena de L'or del Rin l'anell li és robat, però Alberich pronuncia una maledicció contra els seus futurs posseïdors: "Tot aquell que posseïsca l'Anell, per l'Anell serà esclavitzat."
Les quatre òperes del Cicle de l'Anell són: L'or del Rin, La valquíria, Sigfrid i El capvespre del déus.
El 12 d’agost del 1876, Richard Wagner estrenava a Bayreuth la primera representació completa de la tetralogia, drama musical per al qual, a més de compondre la música i escriure el llibret, va formar l’orquestra, els cantants i els tècnics. A més, va aconseguir el finançament, sobretot gràcies a les aportacions del seu mecenes Lluís II de Baviera, per a bastir el teatre, dissenyat per ell mateix. Ja feia més de cinc lustres que havia decidit dur a terme un cicle de quatre òperes que haurien de posar-se en escena en jornades consecutives, tot i que cap coliseu existent no podia albergar un projecte d’aquesta envergadura.
Els amants d'aquesta música, gràcies al disc, podem gaudir del privilegi de comptar amb quatre interpretacions extraordinàries del Cicle de l'Anell: la primera, és la que es va enregistrar al Festival de Bayreuth de l'any 1953, dirigida per Clemens Krauss. La segona, és la de Knappertsbusch, al Festival de Bayreuth de l'any 1956. Són dues versions màgiques d'aquesta monumental obra. Krauss l'enfoca d'una manera més lírica i humana, tot posant a un mateix nivell la feblesa dels déus i la dels simples mortals. La de Knappertsbusch és tan bona com l'anterior, encara que en aquesta versió ens trobem amb una concepció més èpica, en la qual es realcen els aspectes divins per contrast amb els humans. Ningú com el referits mestres ha dirigit amb tanta profunditat i coneixement de causa aquesta cima del gènere líric. En ambdues versions destaquen els cantants H. Hotter (Wotan), A. Varnay (Brunilda) i W. Windgassen (Sigfrid).
Les altres dues versions són també inoblidables: la de Furtwängler, va ser enregistrada a l'Scala de Milà en 1950, i compta amb la llegendària Brunilda de K. Flagstad, estatutària, mitològica; la de Solti, va ser la primera que es va enregistrar en estudi, entre 1958 i 1965.
Una de les escenes mém memorables de l'Anell és la de la mort de Sigfrid:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada