dilluns, 25 de novembre del 2019

BABKIN, CHASE I PICASSO

Oleg Babkin és un fotògraf contemporani que fa un tractament pictoricista del retrat. Mireu la composició que acompanya aquesta entrada i fàcilment hi apreciareu la manipulació que fa Babkin perquè una fotografia semble un quadre més aviat renaixentista. I és aquesta manipulació el que em porta a reflexionar sobre la naturalesa de l'emoció artística. Pense que aquesta fotografia no és capaç d'emocionar-nos tant com el quadre d'un pintor, i això passa malgrat donar-se la circumstància que és més "real" aquest retrat que no aquest altre de William Merritt Chase, que tot seguit us inserisc perquè servisca de contrast:
Per què ens emociona més el quadre del pintor que no la fotografia manipulada? Sens dubte perquè l'art autèntic, valga la paradoxa, sols manipula per aprofundir en la realitat. Quan Chase va pintar aquest retrat volia crear una realitat pròpia (ficció) que il·lumine la "real", mentre que Babkin sols pretén crear un efecte, ja que les seues pretensions són més decoratives que no artístiques. Per a ell la realitat no és un punt de partida a partir del qual construir una altra realitat fictícia que penetre en aquella, sinó un material que pot ser modificat al seu antull. Tota obra artística és una aproximació a la realitat per desxifrar-la, tot i que no la reflectisca tal com és, i això és molt distint a manipular-la capriciosament. És a dir, en l'art autèntic la realitat i la ficció sempre estan en plànols distints, per això PESSOA deia que el poeta fingeix el dolor que en veritat sent.
I perquè quede més clar el que vull dir, tot seguit us adjuntaré un retrat de Picasso, que ens dóna una visió absolutament subjectiva de la realitat, sense que això suponga cap pèrdua quant a la capacitat d'emocionar-nos, perquè és art en estat pur: tothom sap que el coll de la dona retratada és físicament impossible, però ens atrau perquè la nostra sensibilitat percep així els trets característics de la personalitat d'eixa dona: elegància, espiritualitat, intel·ligència, és a dir, ens parla de la realitat des de la ficció i així crea bellesa amb un contingut psíquic perquè ens transmet sentiments, sensacions, pensaments barrejats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada