dijous, 5 de desembre del 2019

SER


  
                        1
Malgastem massa temps ignorant
la perversitat dels dies que passen
sense deixar rastre, entretinguts
en la placidesa de les hores mortes,
dedicades a contemplar l’horitzó.

És com si tot haguera de tindre lloc
lluny de nosaltres, en un paratge remot
d’emplaçament incert, i viure
fóra només esperar allò que volem ser,
i no l’esforç tenaç de ser-ho.

                        2
Quan el no-res es cansa d’esperar,
totes les preguntes troben resposta:
les esperances d’ahir esdevenen
fatigada invenció que enardia el desig
i el portava enllà de la certesa.

Ara som el que resta d’aquella fugida,
un desviament cap al camí de tornada,
la resignació a una clarividència
que no pot confiar en el que vindrà
quan ja sap tot el que no ha vingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada