 |
| "Home amb una pipa", de Cézanne |
Quan un cor es cansa d’anar enllà
dels seus límits, per força aprenem
a recloure’l en un tancat estret.
Sembla un digne final, encara que trist.
Cada llum que s’apaga encén una pèrdua;
no podem negar sempre l’evidència:
un somni cap en una caixa de sabates,
si la veritat ens obliga a mirar-lo de front.
Aquesta és la nostra vida, sense avinences
ni vanes disculpes. És tot just el que resta
després de tants anys d’intentar que el desig
siga tan lleuger com les nostres
invencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada