divendres, 4 de març del 2022

PER TERRES D'AL-AZRAQ

Al-Azraq va nàixer a Alcalà de la Jovada, que és un poble pertanyent al municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta), al voltant de l’any 1218, i va dominar, com un veritable rei taifa, aquestes terres. Prou bé podem dir que “el Blau” va fer la vida impossible al rei Jaume.

Després de la conquesta, Jaume I va enviar a Alcalà el seu fill Alfons d’Aragó, per a signar amb Al-Azraq el Tractat del Pouet, el dia 14 d’abril de 1245, que era un pacte de vassallatge per a concertar la pau, però no va ser respectat, i “el Blau” es va enfrontar reiteradament amb el Conqueridor.

Pot dir-se que la política de Jaume I d’evitar batalles sagnants i concertar convenis amb els vençuts que permetien a la població autòctona continuar regint-se per les seues lleis i costums i conservar les propietats, va fracassar amb el senyor d’Alcalà.

Així va ser com, després d’unes quantes batalles i enfrontaments, Jaume I va ordenar l’any 1257 que Al-Azraq “eixis de nostra terra, per tostemps, sense que james no hi tornas”. El cabdill musulmà va ser deportat a Àfrica.

Però ací no acaba la història, ja que després de 17 anys d’exili, Al Azraq hi va tornar, i l’any 1275 el trobem lluitant a les portes d’Alcoi, on va morir en combat el 23 d’abril de 1276, tal com es recorda en les festes de Moros i Cristians de la ciutat.

Alcalà de la Jovada és un poble preciós, amb la seua plaça de l’Ajuntament, on estava ubicat el palau d’Al-Azraq. A la façana de l’actual església, hi ha un rètol de ceràmica que ens recorda com, en el seu temps, hi va tindre “son alberch major que en attre llogar”.

Si visiteu la Vall d'Alcalà, no oblideu acostar-vos al poblat morisc d’Atzuvieta, del segle XI, que actualment està en ruïnes: és el de major extensió i millor conservat del País Valencià. L’estructura de les seues cases és simple: l’estable vivenda, el sostret o cambra i el corral. I encara es manté en bon estat l’antic pont.


Just abans de l’expulsió dels moriscos, que va tindre lloc l'any 1609, hi vivien 17 famílies. Després va ser ocupat per repobladors cristians durant el segle XVII, fins que a principis del segle XVIII el poblat es va abandonar definitivament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada