divendres, 13 de maig de 2016

EL DESPERTAR

Tot conspira per retardar el son;
caldrà fer un altre torcebraç amb la vida,
no deixar-se tombar ni perdre el valor,
cobrir-se amb l'escut rebregat i resistir
fins a l’extenuació, esperar que arribe
a poc a poc l’hora de dormir.
Una calma sense nom, una manera tan sols
de respirar i estar quiet, o de seguir endavant
com si no passara res, una treva acordada
abans d’anar-se’n al llit tot dient-se
a un mateix: “Tranquil·litza’t, que és temps
de cloure els ulls i descansar”.
Així, la ciutat es lliura a un somni clement,
mentre les paraules s’apresten
a guardar al seu si el dolor dels dorments,
convertint la nafra que supura interminable
en una fera que romandrà amagada durant la nit
i, quan de nou es desboque, serà el despertar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada